La sonda Rosetta de l’Agència Espacial Europea (ESA) s’ha convertit aquest dimecres en la primera nau en orbitar un cometa. Tal com estava previst, i després de 10 anys de viatge per l’espai, Rosetta s’ha trobat amb el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, la roca sobre la qual es posarà el pròxim mes de novembre.
Rosetta es troba a més de 807 milions de quilòmetres de distància de la Terra i 673 milions de quilòmetres del Sol. La sonda mesura 2,8 x 2,1 x 2 metres i està composada per dos panells solars, compta amb 21 instruments científics especialitzats per a la seua missió. El passat mes de gener Rosetta va enviar el seu primer senyal a la Terra després de 10 anys de viatge i d’estar en mode ‘hibernació’. No hi ha antecedents semblats i els resultats que cerquen són únics també.
De la mateixa manera, elaborarà mapes de la superfície per a determinar quines són les seues característiques i quin serà el millor lloc per a dur a terme l’aterratge.
En aquest sentit, el coordinador d’operacions científiques de Rosetta, Laurence O’Rourke, ha indicat que aquest mes se seleccionaran 5 possibles llocs que passaran a ser 2 en la segona aproximació al setembre i a l’octubre, un mes abans de l’operació, es determinarà quin és el lloc adequat.
“No dependrà només que siga pla, perquè la superfície dels estels pateix explosions i caldrà tenir en compte també on hi ha aspectes bons per a estudiar. Per açò es fa aquest treball conjuntament entre científics i enginyers, perquè expliquen els aspectes tècnics, però també els de recerca”, ha declarat O’Rourke.
No serà la mateixa Rosetta la que es pose sobre la roca, sinó que serà la sonda que porta, Philae, qui ho faça. Després de la seua expulsió, Rosetta tornarà a situar-se a 30 quilòmetres. De fet, a mesura que el cometa es vaja acostant al Sol, la nau anirà augmentant la seua distància, fins als 40-45 quilòmetres. Açò es deu al fet que, a mesura que el cometa està prop de l’estel va soltant més gasos, a causa de la calor, que fan que siga més difícil el seu estudi des de distàncies curtes.
Una setmana científica “meravellosa”
Quant a la sonda, l’expert ha indicat que es posarà al novembre sobre 67P i la seua missió serà romandre allí per a oferir dades. Entre els seus instruments, conté un trepant que perforarà el cometa i estudiarà la seua composició ‘in situ’. La intenció de l’ESA és que aquest aparell romanga actiu una setmana com a mínim “encara que si dura més serà estupend”. “Encara que siga una setmana serà una setmana de ciència meravellosa”, ha apuntat O’Rourke.
En les dades de Philae es troben molts dels objectius científics d’aquesta missió. Un altre dels coordinadors de la missió, Michael Kueppers, ha indicat que aquest projecte podria llançar respostes sobre si la teoria que la vida va arribar a la Terra a través d’aquestes roques és certa. “Els estels tenen informació sobre els nostres orígens i són iguals als blocs que fa 4.000 milions d’anys van formar els planetes”, ha explicat.
En aquesta missió, l’Estat espanyol té una petita participació a través de l’empresa GMV. Tant l’arribada a l’òrbita com l’aterratge sobre el cometa estan sent controlades des de Terra per un equip d’enginyers i amb personal desplaçat a Centre d’Operacions Científiques (Rosetta Science Operations Centre) situat dins del Centre Europeu d’Astronomia Espacial de l’Agència Espacial Europea (ESA/ESAC) en Villafranca del Castillo (Madrid), així com al Centre d’Operacions de l’ESA (ESOC) en Darmstadt (Alemanya), i en el Centre de Control del Centre Nacional d’Estudis Espacials (CNES) a Tolosa de Llenguadoc, (França).
GMV també ha participat en la fase de concepció de la missió (‘Mission Analysis’) anys abans del seu llançament, i participa també en la planificació de les operacions científiques, el control de la planificació de tres instruments, i la preparació de les operacions per a la fase principal de la missió (la fase ‘cometaria’) entre altres activitats.
Després de 10 anys de viatge, Rosetta està en un moment decisiu de la seua missió en l’espai que consisteix orbitar un cometa i ancorar un mòdul per a l’estudi d’aquest cos celeste.
