Els arrossers reclamen alternatives per a la crema de la palla de l’arròs

Creuen que en determinades zones es podria fer una crema parcial i ordenada mentre en altres és tècnicament viable la recollida de la palla
8 agost 2014 01:00h
Tot i que darrerament s'havia prohibit la crema de la palla de l'arròs en l'entorn del Parc Natural de l'Albufera, l'any passat la Generalitat ho va autoritzar de manera excepcional.
RedactaVeu / ACN / València

L'any 2008, la UE va dictar una llei que no permetia que els arrossers valencians cremaren la palla de l'arròs pels seus efectes contaminants i va vincular aquesta pràctica a les seves ajudes agroambientals. Si la cremaven, perdien la subvenció que Europa concedia anualment. Aquestes subvencions, que ascendien a 476 euros per hectàrea de mitjana, suposaven una part essencial del pressupost anual de cada agricultor. Per això, cap d'ells contemplava l'opció de perdre aquestes ajudes.

Enguany, però, aquestes ajudes han desaparegut, ja que la nova Política Agrària Comú (PAC) 2014-2020 no contempla suport econòmic als arrossers, i des de l'Associació Valenciana d'Agricultors proposen solucions al problema de la crema de la palla; unes solucions a mida, que passen per estudiar les zones i personalitzar les tècniques per a aplicar en cada terreny.

El portaveu de l'Associació Valenciana d'Agricultors, Miquel Minguet, ha explicat a l'ACN que s'haurien d'aplicar criteris molt més flexibles que els actuals a l'hora d'abordar l'eliminació de la palla de l'arròs i que s'hauria de concedir més independència a la gestió dels parcs naturals perquè cadascun d'ells té les seves pròpies peculiaritats. El membre de l'AVA ha dit que "hi ha unes zones on és tècnicament viable la recollida de la palla després de la sega però n'hi ha d'altres on és molt complicat que la palla s'eixugue i l'alternativa seria cremar-la, i és ací on trobem més problemes".
 

Així mateix, Minguet ha remarcat que els pagesos de l'Albufera "no poden deixar que una norma genèrica impedisca una actuació que localment és correcta com és la crema parcial i sobretot ordenada." El mateix Minguet ha dit que "quan l'agricultor cremava, la gent es queixava i ara que no crema, la gent protesta més encara".

En els arrossars de l'Albufera de València es recullen, en cada collita d'arròs, unes 700 tones de palla aproximadament. El fum de la crema de la palla de l'arròs en finalitzar la campanya de la recol·lecció molestava els veïns dels nuclis urbans propers al Parc Natural de l'Albufera de València.
 
L'abril del 2011, un estudi de la Universitat Politècnica de València va concloure que en els cultius on es fa servir el sistema del soterrament de la palla de l'arròs, alternativa donada per la UE a la crema, s'emet un 18 per cent més de CO2 d'efecte hivernacle que mitjançant la crema de les restes. Així doncs, des de l'AVA consideren que és "pitjor el remei que la malaltia", perquè deixar la palla en els camps provocava la seva putrefacció, ja que com que es tracta d'una zona humida que roman inundada durant tot l'hivern, aquesta palla es descomposa i l'acció del gas metà causa altres problemes per al llac com la contaminació de les aigües i fenòmens que fan que l'aigua es quede sense oxigen i cause la mort de peixos, plantes i aus.

Un dels investigadors de la Universitat Politècnica de València que va dur a terme l'estudi, Salvador Calvet, ha explicat a l'ACN que quan van fer la investigació van concloure que l'alternativa que menys gas d'efecte hivernacle produïa és la de retirar la palla, mentre que la que més metà produïa és incorporar la palla al sòl. Segons el mateix estudi, la crema de la palla estaria en un punt intermedi, però seria molt menys contaminant que el soterrament.


 
next