RedactaVeu / EP / Santander
L’escriptor i periodista valencià Juan José Millás ha reivindicat aquesta setmana a Santander que “sempre s’escriu des del conflicte, és impensable una literatura creativa sense conflicto” perquè, en la seua opinió, s’escriu i es llig pel mateix motiu, “els desajustaments entre la realitat i un mateix”.
Així, ha afirmat que les “dificultats” que troben les persones amb la realitat en la qual viuen “s’atenuen” en escriure sobre elles, però, preguntat sobre si existeix una relació entre literatura i bogeria -temàtica de la trobada que se celebra aquesta setmana en la Universitat Internacional Menéndez Pelayo on Millás va participar aquest dijous-, ha aclarit que “per a ser escriptor no és absolutament necessari estar boig”.
“No es pot escriure Madame Bovary des de l’acord absolut amb la realitat”, ha assegurat Millás, que, no obstant açò, ha reconegut que “el conflicte” entre la realitat i l’escriptor “moltes vegades es concreta en determinades formes de bogeria, d’excentricitat”.
De fet, ha esmentat escriptors que van patir patologies mentals greus, com Cabrera Infante, Virginia Woolf o Leonora Carringhton. “S’escriu o es pinta perquè hi ha alguna cosa que u no entén. Si no, no hi hauria escriptura. Qui siga lector ho entendrà molt bé”, ha postil•lat.
És més, en la roda de premsa, Millás ha comentat que aquests conflictes interiors d’autors, en algunes ocasions relacionats amb problemes mentals, “també es dóna en tot l’art”, i ha fet al•lusió a la mort aquest dilluns de l’actor Robin Williams. “Era un còmic, era un tipus que es dedicava a fer riure, però estava molt malalt”, ha lamentat l’escriptor valencià.
Per aquest motiu, ha defensat que “ens hauríem de preguntar quin significat té la paraula boig. Quan es parla d’açò es corre el perill de mitificar la bogeria, però no és res mitificable perquè fa patir molt a qui la pateix”, ha manifestat Millás, qui ha afegit que la bogeria és una “espècie de calaix de sastre” i “quan veiem algú una mica excèntric, diem que està boig”.
‘Llegir, escriure i equivocar-se molt’
Millás, que ha intervingut en la tribuna dels ‘Dimarts literaris’, també afirma que la fórmula per a escriure és “llegir, escriure i equivocar-se molt”, començant pel “desig d’escriure” perquè és molt dur –“i escriure de pressa com escriu un periodista és més dur encara perquè un bon periodista ha d’escriure bé i de pressa”, ha agregat-.
“L’única cosa que cal fer és llegir molt, ser un lector malaltís. La lectura és el combustible de l’escriptura”, ha reivindicat, al mateix temps que s’ha mostrat segur que “quan diem que un autor té una veu recognoscible és el resultat de la tradició i la subjectivitat, i com més fort siga el xoc, millor serà la seua escriptura”.
Per açò, qüestionat sobre si ha hagut de realitzar sacrificis en la seua vida per a dedicar-se a la literatura, ha reivindicat que la dicotomia “o vius o escrius” és “falsa perquè escriure és una manera de vida tan apassionant com anar a caçar lleons a Àfrica”. “Hemingway va ser un gran vividor i un gran escriptor”, ha concretat.
Frontera molt artificiosa entre realitat i ficció
Juan José Millás, que es va desplaçar fins a Santander per presentar la seua última novel•la, La dona boja, en la qual es produeix una “confusió que metaforitza els límits entre la realitat i la ficció” com a conseqüència dels esdeveniments que viu el personatge principal, Juan José Millás -el seu propi alter ego-, també defineix com a “erroni” establir fronteres “molt clares” entre realitat i ficció.
“La ficció, els somnis, les fantasies són realitat també, però és que no és que siguen realitat, és que conformen l’altra zona que anomenem realitat. Pensem que les fantasies no són realitat. Eixa frontera és molt artificiosa perquè les fantasies conformen el que anomenem realitat”, ha relatat.
D’aquesta forma, ha argumentat que “tot el que anomenem realitat ha hagut de passar abans pel cap d’algú”, i ho ha exemplificat assenyalant una copa i una botella d’aigua que tenia davant durant la roda de premsa. “Aquesta copa d’aigua o aquesta botella van haver de ser un fantasma en el cap d’algú abans de ser un objecte material perquè si no, no s’haurien convertit en un objecte material”, ha afirmat.
Preguntat igualment per les fronteres entre periodisme i literatura, Millás ha insistit que la frontera entre aquests dos àmbits “és molt artificiosa”, i ho ha afirmat concretant que “el periodista, vulga o no vulga, és un escriptor perquè té les seues mateixes eines” i que tant per a escriure un reportatge com un conte “hi ha una selecció i jerarquització” de tots els materials que s’han obtingut.
“El que diferencia el reportatge del conte és que en el reportatge no et pots inventar res, has d’explicar el que vas veure i el que vas escoltar, però per a escriure el que vas veure i vas escoltar és una selecció brutal de tots els materials que has obtingut i això ja és una primera manipulació, en el bon sentit de la paraula. Açò mateix és el que es fa quan se seleccionen i descarten idees per a un conte”, ha comentat.
