Diari La Veu del País Valencià
El PP rebutja prohibir al Consell contractar amb empreses en paradisos fiscals
EFE / València

La proposta, debatuda a la comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda de Les Corts, sí ha comptat amb el suport de Compromís i del PSPV-PSOE, que han defensat la idoneïtat de deixar de contractar amb aquestes empreses tant ‘per raons d’exemplaritat com per motius ètics’. El portaveu adjunt d’EU, Ignacio Blanco, ha defensat la conveniència de posar aquestes limitacions per a evitar casos com el de l’arquitecte Santiago Calatrava, a qui la Generalitat ha pagat més de 94 milions d’euros pels ‘sobrecostes’ de la Ciutat de les Arts i les Ciències en un compte bancari a Suïssa.

‘No ens sembla procedent, des d’un punt de vista ètic, que la Generalitat, com a Administració pública, contracte amb empreses que tenen la seua seu a països estrangers quan poden fer-ho en territori valencià, per a eludir així el compliment de la normativa fiscal vigent’, ha defensat.

El diputat del PP, Rubén Ibáñez, ha qualificat aquesta proposició no de llei de ‘mediàtica i política’, sense base jurídica, ja que la llei de Contractes del sector públic permet contractar amb empreses situades en països estrangers. Ibáñez ha acusat Blanco de mentir en dir que Suïssa és un paradís fiscal, perquè no està inclòs com a tal a la llista oficial de l’Agència Tributària, per la qual cosa, des del seu punt de vista, ‘la Generalitat mai ha contractat amb empreses en paradisos fiscals’.

‘Només li ha faltat dir visca Suïssa’, ha ironitzat Blanco, qui ha recordat que a més dels pagaments en aquest país a Calatrava, la Generalitat també va pagar al cantant Julio Iglesias a Bahames i a les Illes Verges, i s’ha preguntat si per al PP açò tampoc són paradisos fiscals.

El parlamentari d’EU ha destacat de ‘molt especial’ la relació que té el PP amb els paradisos fiscals, i especialment amb el de la Confederació Helvètica, i s’ha referit en aquest sentit al compte del extresorer del PP Luis Bárcenas a Suïssa, on segons va reconèixer davant el jutge va arribar a tenir 38 milions d’euros.

Comparteix

Icona de pantalla completa