Set claus de la reforma per a l'elecció d'alcaldes que prepara el PP

22 agost 2014 01:00h
Des que el PP va anunciar la seua intenció de modificar la Llei de Reforma Electoral Municipal amb l'objectiu que l'alcalde isca sempre del partit més votat, el Govern ha filtrat als mitjans diverses fórmules. Si al principi plantejava que només anava necessari traure un vot més que la segona força, el rebuig de gran part de l'oposició i la ciutadania ha fet a l'Executiu replantejar el seu model.

Al febrer de 2013, Rajoy va assegurar que una reforma de la Llei Electoral, “a diferència de l'IRPF”, no es podia modificar sense consens. Però fins i tot el PSOE, soci del PP en la reforma de l'article 135 de la Constitució sense consultar a la ciutadania, li ha donat l'esquena en la iniciativa municipal. “El PP només cerca l'elecció directa del PP”, ha afirmat el líder del PSOE, Pedro Sánchez. IU, PNB i UPyD tampoc estan per la labor.

Les últimes fórmules plantejades pel PP consisteixen en què siga necessari tindre almenys un 40% dels vots per a poder aplicar la fórmula d'elecció directa d'alcalde, o que es decidisca en una segona volta. No obstant açò, les forces progressistes han posat el crit en el cel per les retallades que suposaria per al joc democràtic i titllen la suposada reforma de tupinada. Aquestes són algunes de les claus:

1. El poder per a una minoria. En les últimes eleccions municipals (any 2011), el PP va arrasar en 3.317 municipis amb majoria absoluta i en 508, amb majoria relativa. En suma, representen prop de la meitat dels representants de les 8.116 entitats locals i li van atorgar la major concentració de poder municipal de la història de l'Estat espanyol. Va ser amb prou feina una setmana després de l'acampada del 15-M en la Porta del Sol de Madrid i, des de llavors, la intenció de vot per al PP –igual que la del PSOE– ha caigut en picat.

Dins de la sagnia de vots, és una incògnita predir el futur repartiment potencial dels ajuntaments. En primer lloc, perquè la força política que ha irromput amb més força en les enquestes del CIS, Podemos, no presentarà candidatura pròpia en la majoria de municipis i encara no ha anunciat si formarà part de plataformes més àmplies, la qual cosa desdibuixaria el mapa electoral.

Si el Govern duguera a terme després d'estiu la reforma que amaga, suposaria la ruptura de les regles de joc que han imperat des de 1979. Així, el ventall de formacions d'esquerres hauria de recórrer a grans candidatures unitàries per a optar al govern d'ajuntaments. Si, com ocorre en altres països europeus, la dreta espanyola estiguera fragmentada en formacions democristianes, liberals i d'extrema dreta, els conservadors tindrien serioses dificultats per a alçar-se amb les alcaldies després de la reforma.

2. A pocs mesos de les eleccions. La celeritat amb la qual el PP vol modificar la Llei Electoral després de la patacada que va rebre en les eleccions europees “evidencia el nerviosisme que tenen”, segons el portaveu d'Esquerra Plural en el Congrés, José Luís Centella. “El Govern intenta truncar la Llei uns mesos abans de les eleccions perquè totes les enquestes diuen que perdrà”, afig.

3. Municipis i retallades. L'històric poder municipal del que gaudeix en l'actualitat ha sigut un dels pilars que ha sustentat la política de retallades del PP en els últims tres anys. La privatització de serveis públics com la recollida de brosses o el subministrament d'aigua han sigut alguns dels més polèmics. Perdre el poder local suposaria un revés a la projecció d'aquestes polítiques.

El Fons Monetari Internacional va advertir en 2013 que el problema de reformes estructurals de l'Estat espanyol s'enfrontava a dos grans riscos: les possibles revoltes generades per la frustració ciutadana i, sobretot, la caiguda del bipartidisme.

4. Reforç al vot útil. Reduir les possibilitats de les forces minoritàries a participar en la política municipal reforça la idea que, per a influir en política, només val guanyar. Amb la reforma, “passaríem de plens municipals que representen la ciutadania a uns altres on no podrà haver-hi joc democràtic: l'alcalde serà triat per una minoria i farà el que vulga”, critica Centella.

No obstant açò, la reforma podria convertir-se en un arma de doble tall si quallen plataformes unitàries progressistes com Guanyem (Barcelona) o Guanyem (Madrid) i aquestes aconsegueixen sorprendre.

5. Menor control democràtic. A més de la dificultat que tindrien les formacions minoritàries per a aconseguir alcaldes propis (es poden aconseguir a posteriori amb acords amb altres forces), la reforma del PP té altres conseqüències. Entre elles, la falta de control i fiscalització de l'activitat política. A l'Estat espanyol, el sistema dissenyat en la Transició per a donar estabilitat a les encara frèvoles institucions les va blindar i va reduir les possibilitats de plantejar mocions de censura, revocatoris… Per a les primeres, a més de la moció, fa falta presentar una alternativa de Govern. I no solament açò, sinó que la nova proposta ha de rebre el suport d'una majoria absoluta, un requisit no exigit en altres països.

6. Sense revocatoris a càrrecs públics. A més, la reforma del PP va en contra de les demandes de major control popular de l'activitat dels càrrecs públics. A dia d'avui, el partit que guanya les eleccions té un xec en blanc durant quatre anys, ja que no existeix la possibilitat de plantejar un revocatori per a expulsar un càrrec públic quan no complisca amb allò promès en el seu programa electoral o realitze males pràctiques.

“El PP va en contra del que demana la societat des del 15-M, una mica més democràtic i just. Ara, algú amb un 40% dels vots podrà governar sobre els altres”, apunta Centella, que reivindica “una democràcia real, no una democràcia trucada”. Segons el portaveu, “cosa que vol el PP i probablement el PSOE, que el sistema funcione amb els menors riscos possibles”.

7. Sense suport d'altres partits. Tant IU com UPyD reivindiquen des de fa anys una reforma de la Llei Electoral que faça d'aquesta un mecanisme més representatiu, en el qual el nombre de vots tinga un reflex en el Parlament i no es potencie a les forces majoritàries i a les territorials, com ocorre en l'actualitat.

Per a la portaveu de UPyD, Rosa Díez, la proposta d'elecció directa és “un colp de mà democràtic, un atemptat a la pluralitat i a les regles del joc”. La seua formació, no obstant açò, flirteja amb la possibilitat que planteja el PP de l'elecció directa, si l'alcalde és triat en segona volta de les eleccions.

Díez, en una entrevista en RNE, va recordar aquest dimecres que el PP i el PSOE sempre s'han negat a reformar la Llei Electoral perquè el vot de tots els ciutadans valga el mateix amb l'excusa de la necessitat de consens. Però, ara, el PP està disposat a canviar-la en solitari.

Una reforma d'aquest tipus, sense acord en el Congrés, estaria “fins i tot per sobre de la reforma de l'article 135 perquè situa els alcaldes en la il·legitimitat”, afig el portaveu d'Esquerra Plural.

Davant l'al·luvió de crítiques, el sotssecretari de política autonòmica i local del PP, Javier Arenas, va haver d'eixir al pas ahir i assegurar que hi haurà un diàleg parlamentari entre totes les forces polítiques sobre la possible reforma.


Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
 
next