Homenatge a Amado Granell en el cementeri de Sueca

Nascut a Borriana, va liderar la Companyia 'La Nueve' de la 2ª Divisió Blindada de Leclerc que, formada majoritàriament per republicans espanyols exiliats a Algèria, va ser la primera a entrar a París arribant a l'Ajuntament el 24 d'agost a les 21.22 entr
2 setembre 2014 01:00h

Pilar Bonet / Sueca

El diumenge 24 d'agost, a les 10.30 del matí hem anat arribant des de diferents punts d'una geografia més o menys propera al cementeri de Sueca. A la porta del mateix, dos o tres petits grups, amb banderes republicanes en filera, esperàvem. A poc a poc, ens anem reunint.

La Comissió Stanbrook, davant la impossibilitat d'enviar una comissió per a participar en la marxa de 'la Nueve' organitzada per l’association 24 août 1944 a París, va decidir homenatjar a Amado Granell a Sueca, on estan les seues restes des del mortal accident que va segar la seua vida en 1972.

Amado Granell va ser descrit com a “soldat americà” en aquella famosa portada del periòdic Libèration del 25 d'agost de 1944 en què se celebrava l'alliberament de París de l'ocupació nazi amb la frase “Ils sont arrivés!” (Van arribar!). I, no obstant açò, Amado Granell, nascut a Borriana, va liderar la Companyia 'La Nueve' de la 2ª Divisió Blindada de Leclerc que, formada majoritàriament per republicans espanyols exiliats a Algèria, va ser la primera a entrar a París arribant a l'Ajuntament el 24 d'agost a les 21.22 entre els vítors de la població.
 

I aqueix fet homenatjàvem aqueix diumenge, amb la pancarta de l'Operació Stanbrook- vaixell en el qual Amado Granell va eixir d'Alacant al març de 1939-, amb la bandera d'Algèria lliurada per l'Alcalde d'Orà en el nostre viatge al maig, simbolitzant al poble que els va acollir. Passatgers d'aquest últim viatge a Orà, amics, veïns de Sueca… quasi mig centenar de persones davant la tomba d'Amado Granell. I 9 clavells rojos amb cintes roges, grogues i estatges, 9 com 'La Nueve'.
 

Rafa Arnal, amb el seu acordió, ha interpretat l'Himne de Riego i ens ha dirigit unes paraules, recordant a Amado Granell, la seua eixida en el Stanbrook, la seua trajectòria, l'ocultament del seu paper en l'alliberament de París (tal vegada per que no eren “francesos” i a més, la immensa dels seus components eren llibertaris)... ens ha parlat de futurs i esperançadors plans, per a acabar amb un: “Visca la Memòria Republicana”, “Honor i llarga vida a la seua memòria”, i “Visca la República”.
 

Més tard, Abel Puig, president de el “Fòrum per la Memòria Històrica Virtudes Cuevas de Sueca”, ens ha parlat del projecte de fer de la casa d'aquesta dona- nascuda a Sueca- un Centre de la Memòria Històrica i de l'Exili; hem visitat amb ell la tomba de Virtudes Cuevas i del seu marit, Alberto Codina, també exiliats republicans, membres de la resistència a França i internats en camps de concentració nazis. Després hem passat per les lloses que l'Ajuntament de Sueca va alçar en 1977 sobre les fosses comunes dels represaliats. I Com no? Estant a Sueca, no podíem deixar de passar per la tomba de Joan Fuster, aquell home que- contra vent i marea- va defensar la identitat de la nostra llengua i la nostra cultura.
 

Hem eixit i ens hem dispersat sabent que, unes hores més tard, els companys de París iniciarien el seu recorregut seguint els passos de 'la Nueve' i prometent-nos unir-nos a ells en un futur 24 d'agost.
 

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next