La sequera i l’ascens tèrmic colpeja terriblement la nostra comarca cada vegada amb més freqüència essent els seus efectes en moltes ocasions irreversible. Això posa en evidència la mala gestió realitzada pels diferents municipis governats pel PP però també en aquells en què ho fa el PSOE i Compromís, en repartir l’escassetat d’aigua (que no abundància) dels “municipis humits” menys poblats als “municipis secs” més poblats i de costa en la qual els agents implicats en l’esclat de la bambolla immobiliària no els va preocupar mai les greus conseqüències de la seua avarícia.
Per tant hauríem de començar per reconèixer que el model immobiliari impulsat pel tripartit mariner ha condicionat l’ordre territorial accelerant els processos de desertització i ens ha enfonsat en una crisi social, econòmica i mediambiental sense precedents en la nostra història i que en el cas del populisme hidràulic ens mostra la més crua conseqüència, la sequera.
Els efectes de la falta d’aigua són alarmants, el nivell d’emergència hídrica en la Marina Alta només és igualat per comarques com l’Alacantí, zones on els processos de desforestació en els últims tres decennis són molt preocupants, conscients de com la Generalitat menysprea el problema dotant d’una partida nul·la en els seus pressupostos a la recerca i desenvolupament de solucions reals a la desertització, abandonant els seus ciutadans/es a les greus conseqüències relacionades amb aquests processos.
Amb uns aqüífers sobreexplotats, problemes greus de proveïment en la Vall de Gallinera, Benissa, Murla… La solució plantejada a la població torna a ser unidireccional, i beneficia aquells agents implicats en el desenvolupament de la privatització del recurs, es realitza un entramat empresarial públic-privat el negoci del qual es basa en el balafiament hídric.
Plantegen posar a funcionar una planta dessalinitzadora sobredimensionada a Xàbia, sabent que els danys mediambientals seran enormes i que provocarà un encariment de l’aigua en les zones urbanes, creant així un nou desnonament, l’hídric.
Hem de posar i amb urgència en el centre del debat hídric la qüestió primordial i que no és una altra que fer rendible econòmicament l’estalvi de l’aigua, promovent una gestió respectuosa amb el cicle de l’aigua i adaptant-nos als canvis ambientals, socials i econòmics.
