NacióDigital.cat / Xavier Borràs Pla / València.
Clar i ras: “Ens agradaria no existir”. Vicent Moreno (Massanassa, Horta Sud, 1957) refereix amb aquesta frase quant necessària és la defensa de l’educació en valencià. Fundada fa trenta anys, Escola Valenciana és referent en la denúncia de les discriminacions lingüístiques a tot arreu del país. Brinda assistència jurídica, negocia amb el govern de torn, organitza festivals i trobades escolars, i obté nombrosos guardons i reconeixements. Pròxim objectiu: l’autosuficiència econòmica per a no dependre de les subvencions concedides pel poder polític.
– Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa. Com va?
La LOMQE devalua els pocs avanços que hem aconseguit amb el Programa Plurilingüe del 2012, que apostava per un ensenyament en valencià, castellà i anglès. L’única assignatura obligatòriament impartida en valencià, Coneixement del Medi, queda dividida en dos, Naturals i Socials, i es permet que una d’elles s’impartisca en castellà. El govern de Fabra ha liquidat el Programa d’Immersió Lingüística sense garantir el bilingüisme. De fet, la LOMQE elimina tot el currículum vinculat al País Valencià, la nostra història i cultura.
– I què es pot fer?
A Escola Valenciana pensem que el bilingüisme real solament s’aconseguirà incrementant el temps d’exposició de l’alumnat al valencià, introduint-lo com a primera llengua en Infantil. Tot seguit s’hauria d’incorporar l’anglès i, per últim, el castellà, però no abans de segon o tercer de Primària. Els alumnes que opten per línia en castellà no arriben a dominar la llengua local i molt rarament són bilingües. Per contra, els que opten per línia en valencià dominen les dues llengües cooficials i mostren major aptitud per a un tercer idioma.
-Major rendiment d’uns alumnes que d’altres en funció de la llengua en què estudien?
La Generalitat oculta informes on s’acredita que els estudiants de línia en valencià són els únics que assolixen el plurilingüisme ple i obtenen, de mitjana, millors notes en altres llengües i en la resta de matèries. Aconsegueixen major rendiment. En concret, un estudi de la Unitat d’Educació Multilingüe de la Universitat Jaume I de Castelló, dirigit per la investigadora Laura Portolés, constata que els alumnes de línia valenciana tenen millor predisposició per a les llengües i major obertura mental per a la resta de matèries.
– Escola Valenciana sosté que s’estan suprimint unitats en valencià alhora que la Generalitat assegura que en els darrers deu anys s’han creat més unitats d’ensenyament en valencià que en castellà. A qui creure?
És un parany. Les gràfiques de la Conselleria només inclouen els col·legis públics. Si incloem els concertats, sufragats també amb els diners de tots, els percentatges es capgiren i afloren les discriminacions. Un poble de tres-cents habitants té el mateix dret a una carretera d’accés que a un col·legi públic, encara que tinga només cinc alumnes. L’educació no ha de ser necessàriament sostenible: no és un negoci sinó un servei.
– I com es fa això?
El nostre objectiu és que no hi haja un sol alumne sense accés a l’educació en valencià. Actualment, només un de cada tres alumnes el té garantit. Exigim que cap poble, per menut que siga, es quede sense línia educativa en la llengua local. Un centre concertat que només ofereix línia en castellà mai no pot ser substitutiu d’una oferta pública i plurilingüe. I el govern del PP, si ha de triar entre públic i concertat, tria concertat. Em consta que a Catalunya l’ensenyament concertat és també potent, però allà sí que hi ha una aposta pel català. Si al País Valencià les coses foren igual que a Catalunya, Escola Valenciana no faria aquest discurs.
– Quants col·legis concertats del País Valencià tenen línia en valencià?
Són casos comptats. Almenys el 93% de l’oferta educativa en valencià es concentra en l’escola pública. La immensa majoria de centres concertats d’Infantil, Primària i Secundària eduquen en castellà, a excepció d’algunes cooperatives. I si parlem de centres privats, no hi ha cap a tot el País Valencià que eduque en la llengua autòctona.
– I què passa a la universitat?
Oficialment les línies en valencià existeixen, però els professors fan el que volen invocant la llibertat de càtedra. Hi ha docents que trien grups de valencià perquè tenen major rendiment o millor horari, i imparteixen les classes en castellà.
– Com pot ser això? No s’està vulnerant el dret de l’alumne?
En el dia a dia les universitats ho permeten. Si ho desitja, un alumne pot presentar una reclamació contra un professor. És el que recomana la direcció de cada facultat quan hi ha una queixa. La majoria d’alumnes, però, renuncien a fer-ho.
– Ha avortat el PP la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià aprovada el 1983?
Seria una mica fort dir això. Es pot dir que ha minvat interessadament les seues capacitats. Al País Valencià cal abordar un nou marc educatiu. Necessitem una llei de normalització lingüística que apuntale la importància de la llengua local. I les autoritats han de donar exemple, començant pel president de la Generalitat, que no solta ni una paraula en valencià. No tenim televisió en valencià, ni premsa, ni cartes als restaurants… És una llengua menyspreada. El 90% dels càrrecs i militants del PP són valencianoparlants però la releguen a l’ús domèstic. No la volen oficialitzar. No resulta estrany que hi haja alumnes que, amb tota seriositat, li pregunten al professor: “per què m’ensenya valencià? quina utilitat té?”
– Són molt habituals aquestes situacions?
Probablement a La Ribera no passarà mai, però sí que són comentaris habituals als instituts de les zones fortament castellanitzades, coma ara les àrees metropolitanes de València i Alacant.
– Al País Valencià hi ha comarques on mai no s’ha parlat el valencià. Com s’han de tractar aquests territoris?
La línia divisòria establerta per la Llei d’Ús i Ensenyament els manté discriminats. Igual que un valencianoparlant ha de tenir opció a aprendre el castellà, un castellanoparlant ha de tenir accés a l’aprenentatge del valencià si eixe és el seu desig. Els ho han venut malament fent-los creure que el valencià no resulta necessari. El desconeixement de la llengua cooficial els pot generar desigualtats insalvables.
– Quantes famílies volen escolaritzar els fills en valencià i no ho aconsegueixen per dificultats d’accés?
És una dada difícil d’obtindre. Hi ha molts pares i mares que marquen com a primera opció el valencià, però no protesten si se’ls assigna unitat en castellà. En matèria lingüística hi ha molt de conformisme i poques ganes de lluitar. Nosaltres diem que si hi hagués accés a tots els racons del País Valencià, hi hauria 130.000 alumnes més estudiant en valencià.
– Canviaran les coses si l’esquerra assolix el poder l’any que ve?
Esperem que sí. Escola Valenciana continuarà traslladant-li al partit del govern el seu model educatiu. Com hem fet sempre.
– Què li sembla l’ofensiva anticatalanista del govern d’Alberto Fabra i la reiterada negació de la unitat de la llengua?
És l’únic argument que els queda per a continuar marejant el personal i romandre al poder. A nosaltres ens importa ben poc: eduquem en valencià, que és el nostre català, amb les seues variacions dialectals. A algunes comarques de Castelló es pot parlar obertament de català. A València ciutat, per contra, no pots dir que ensenyes el català: ensenyes el valencià, que és la mateixa llengua. Cada mestre sap com ho ha de fer. Per a nosaltres és un debat superat.
– Quin efecte li causa a un alumne valencianoparlant saber que el president Cánovas del Castillo va prohibir l’ús del català, i per tant del valencià, en conversa telefònica? O que els mestres que impartien classe en llengua no castellana durant el franquisme eren reprimits?
– Malauradament, la LOMQE ja no deixa abordar aquestes matèries. Són dades difícilment comprensibles per a un alumne del segle XXI. Però no cal furgar en èpoques passades i amb manca de llibertat. Els alumnes tampoc no entenen que avui no se’ls deixe veure TV3. Amb la seua llei educativa, el PP busca l’escola de quan jo era menut: una escola gris, de mala qualitat i on no pots parlar la llengua de casa. O tens diners i et pagues un centre privat, o te’n vas al gueto.
– I de Catalunya, què em diu?
El que diguen els catalans.
– Partidari del dret a decidir?
Sempre. I si l’aposta és la independència, a respectar-ho. Els valencians no estem en eixa fase.
– Països Catalans?
Els Països Catalans són un bon invent cultural, però nosaltres tenim la nostra identitat i autonomia com a poble. Ah, una cosa important: si els catalans opten per la independència, que alliberen l’autopista.
