RedactaVeu / EP / Madrid
La quantitat de gasos d’efecte hivernacle en l’atmosfera ha aconseguit un màxim sense precedents en 2013, a causa de, sobretot, la pujada accelerada del CO2, la major en els últims 30 anys.
En el seu últim butlletí anual, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) urgeix a una acció internacional concertada enfront de l’acceleració del canvi climàtic, les conseqüències del qual, assenyala, “podrien ser devastadores”.
En concret, les observacions de la xarxa de la Vigilància de l’Atmosfera Global (VAG) de la OMM revelen que els nivells de CO2 han augmentat més entre 2012 i 2013 que durant qualsevol altre any des de 1984, segons un comunicat de l’OMM.
Dades preliminars apunten al fet que aquest augment possiblement obeïsca a la reducció de la quantitat de CO2 absorbida per la biosfera de la Terra, a la qual cosa cal sumar l’increment constant de les emissions d’aquest gas.
La OMM afig que, entre 1990 i 2013, el forçant radiatiu -que provoca un efecte d’escalfament del clima- va experimentar un increment del 34% a causa dels gasos d’efecte hivernacle de llarga durada, com el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4) i l’òxid nitrós (N2O). En concret, la concentració de CO2 en l’atmosfera durant 2013 va aconseguir el 142% del nivell de l’era preindustrial (abans de 1750), el de metà el 253% i el d’òxid nitrós el 121%.
La OMM entén per emissió la quantitat de gas que va a l’atmosfera i per concentració la quantitat que queda en l’atmosfera després de les complexes interaccions que tenen lloc entre l’atmosfera, la biosfera i els oceans.
Aproximadament un quart de les emissions totals de CO2 són absorbides pels oceans i una altre quart per la biosfera. D’aquesta manera, l’estudi precisa que encara que l’increment de CO2 en l’atmosfera estiga esmorteït gràcies a l’absorció d’aquest gas pels oceans, aquests experimenten una gran acidificació, la major en els últims 300 milions d’anys, segons una anàlisi que figura en l’informe.
Segons l’índex anual de gasos d’efecte hivernacle de l’Administració Nacional de l’Oceà i de l’Atmosfera (NOAA) d’Estats Units d’Amèrica, el diòxid de carboni va contribuir en quasi un 80% a l’augment del 34% experimentat pel forçant radiatiu de l’atmosfera a causa dels gasos d’efecte hivernacle de llarga durada entre 1990 i 2013.
La quantitat de CO2 en l’atmosfera a escala mundial va aconseguir 396,0 parts per milió (ppm) en 2013.
L’augment d’aquest gas en l’atmosfera de 2012 a 2013 va ser de 2,9 ppm, que és l’increment anual més alt per al període de 1984 a 2013. Les concentracions de CO2 estan subjectes a fluctuacions estacionals i regionals. Si segueix creixent al ritme actual, es preveu que la mitjana anual mundial de concentració de CO2 supere el llindar simbòlic de 400 ppm en 2015 o 2016.
El metà és el segon gas d’efecte hivernacle de llarga durada més important. Aproximadament el 40% de les emissions de metà a l’atmosfera procedeixen de fonts naturals mentre que prop del 60% procedeixen d’activitats humanes. Aquest gas també va aconseguir un nou màxim en 2013, entorn de 1824 parts per mil milions, a causa de l’increment de les emissions procedents de fonts antropogèniques. Després d’un període d’estabilització, el metà atmosfèric ha augmentat de nou des de 2007.
Les emissions d’òxid nitrós a l’atmosfera són tant de fonts naturals (quasi un 60%) com antropogèniques (aproximadament un 40%). En 2013 la seua concentració atmosfèrica va ser d’unes 325,9 parts per mil milions. El seu efecte en el clima al llarg d’un període de 100 anys és 298 vegades superior que les mateixes emissions de diòxid de carboni. Aquest gas també contribueix significativament a la destrucció de la capa d’ozó estratosfèric, que protegeix dels rajos ultraviolats nocius del Sol.
Acidificació del oceans
Per primera vegada, el Butlletí conté una secció sobre l’acidificació dels oceans. El document recorda que l’oceà absorbeix actualment una quarta part de les emissions antropogèniques de CO2, limitant amb açò l’augment del CO2 atmosfèric resultant de la crema de combustibles fòssils. L’absorció de majors quantitats d’aquest gas pels oceans altera el sistema dels carbonats marins i provoca un augment de l’acidesa de l’aigua. L’augment d’aquesta acidesa ja es pot mesurar, ja que els oceans absorbeixen aproximadament 4 kg de CO2 per persona al dia.
Segons es desprèn de les dades indirectes derivades dels registres paleoclimàtics, no semblen existir precedents per al ritme actual d’acidificació dels oceans, almenys en els últims 300 milions d’anys. L’informe augura que l’acidificació seguirà accelerant-se en el futur, almenys fins a la meitat del segle, d’acord amb les projeccions dels models del sistema Terra.
Les possibles conseqüències de l’acidificació dels oceans en els organismes marins són complexes encara que els experts fan al•lusió al seu menor índex de supervivència, desenvolupament i creixement, així com canvis en les seues funcions fisiològiques i una menor biodiversitat.
“S’està esgotant el temps”
Davant aquests resultats, el secretari general de la OMM, Michel Jarraud, ha afirmat que existeix “l’absoluta certesa que el clima està canviant i que les condicions meteorològiques són cada vegada més extremes a causa d’activitats humanes com la crema de combustibles fòssils”. “La concentració de diòxid de carboni en l’atmosfera va augmentar l’any passat a un ritme que no s’havia donat en quasi 30 anys”, prossegueix, per la qual cosa insta a “invertir aquesta tendència i reduir les emissions de CO2 i d’altres gasos d’efecte hivernacle com a mesura generalitzada”.
Jarraud ha alertat que “s’està esgotant el temps” i ha assenyalat que existeixen els “coneixements i les eines per a tractar que l’augment de la temperatura es limite a 2 graus C com a màxim i així donar una oportunitat al Planeta”. “No es pot al•legar ignorància com a excusa per no actuar”, ha postil•lat.
“Si l’escalfament de la Terra no es considera una raó suficient per a reduir les emissions de CO2, l’acidificació dels oceans hauria de ser-ho ja que els seus efectes ja s’estan deixant sentir i no farà sinó augmentar decenni rere decenni”, ha afegit per la seua banda la secretària executiva de la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), Wendy Watson-Wright.
