El percentatge d’alumnes que acudeix a centres públics –més econòmics per a les famílies que els privats concertats i privats– puja, lleument, any rere any. En el curs 2008-2009, el 67,3% dels joves espanyols estudiava en aules de col•legis estatals i, en 2013-2014, la xifra ha pujat al 68’3%. En termes absoluts, 57.634 alumnes més que el curs anterior.
No obstant açò, no ocorre el mateix amb el finançament públic. Aquest dilluns, durant la presentació de l’informe Dades i xifres de l’Educació a l’Estat espanyol per al curs que comença, el ministre José Ignacio Wert va destacar un increment del pressupost en un 0,1%, és a dir, en 62 milions d’euros. “No és molt substancial però és un increment”, va adduir. Anecdòtic si es té en compte que, només entre 2011 i 2013, va dur a terme una retallada de més de 4.000 milions d’euros.
De fet, un dels indicadors més freqüents per a mesurar la inversió en educació és la seua comparació amb el PIB. Amb aquest paràmetre, el pressupost ha caigut pel que fa a l’any passat, d’un 4,5% a un 4,43%. També ha baixat el total que l’Estat espanyol es gasta en cada alumne, de 7.861 euros a 7.452.
Menys diners per a beques
D’altra banda, el pressupost per a beques ha caigut 75 milions d’euros des de 2012-2013, al mateix temps que els beneficiaris han augmentat en més de 12.000, per la qual cosa la quantia mitjana es redueix. El contrari ocorre amb les ajudes per a l’adquisició de llibres de text i material, la partida del qual ha pujat lleument des dels 64.251 euros fins als 64.766 en el mateix període, mentre que el nombre de beneficiaris s’ha reduït en uns 20.000.
Per la seua banda, la taxa neta d’escolarització després de l’etapa obligatòria ha presentat una millora notable. En els últims sis cursos escolars, ha pujat del 91,7% al 95,6% en els 16 anys, del 80% al 91,8% en els 17 i del 67,7% al 80,2% en els 18. Una disminució de l’abandó escolar que està més relacionada amb la falta d’oportunitats laborals que amb les reformes del Govern, la llei del qual d’educació entra en vigor aquest curs, i que sobretot es nota en l’FP.
Baixa el nombre d’estudiants estrangers
El 68,3% dels centres són públics. No obstant açò, en etapes com l’educació infantil –no obligatòria– els centres privats superen lleugerament els gestionats per l’Estat. Pel que fa als alumnes amb necessitats educatives especials, l’escola pública assumeix la major part (representen un 2,3% dels alumnes) pel que fa a la privada i privada concertada (un 0,3%).
Quant al nombre d’alumnes estrangers, aquest continua en descens, a causa de, principalment, la tornada de molts immigrants als seus països d’origen davant la falta d’oportunitat enmig de la crisi espanyola. Dels 755.587 que hi havia en les aules en el curs 2008-2009, s’ha passat als 731.167 en 2013-2014. D’aquests, un 32,9% són d’origen americà, un 29% africà, un 28,8% europeu i un 8,3% asiàtic. Açò sí, és l’escola pública la que aconsegueix integrar de forma majoritària els alumnes estrangers en el sistema educatiu. Un 82’3% d’ells estudien en centres estatals, un 13’7% en privats concertats i un 4% en privats.
Aquest article s’ha publicat en La Marea. Traducció La Veu del País Valencià.
