Per Levi Sempere.
Qualsevol democràcia avançada reconeix les consultes com a mitjans legítims de participació ciutadana en els afers que a tots ens afecten. Ahir votà Escòcia pel seu futur com a país i, si tot va bé, els catalans ho faran també a finals d’any.
Lluny de tot això, a la Vall d’Albaida, els bocairentins tindrem l’oportunitat històricament reclamada de decidir si volem que les festes majors se celebren en cap de setmana o segueixen com fins ara de l’1 al 06 de febrer. No és la primera vegada que som cridats a les urnes per opinar sobre aquest assumpte, però sí la primera que es fa ordenadament i amb unes garanties mínimes de legalitat que, deliberadament, no van existir a l’anterior consulta.
Les festes de Moros i Cristians de Bocairent, entre les més antigues de les existents i amb unes característiques ben particulars que les fan molt atractives entre totes les festes d’aquestes característiques, han vist els darrers anys, arrel de la globalització i la crisi, com el seu nombre de festers ha anat reduint-se d’una manera preocupant.
Les raons d’aquesta crisi festera, que és més una desacceleració, rau en un motiu ben clar, gran part dels joves han hagut d’emigrar i no poden acudir a unes festes que molts anys cauen entre setmana, i els que treballen al poble, veuen com les seues empreses no els permeten ja parar tota una setmana per fer festa. Arran d’això, gran part de les filades han anat perdent components, fins a arribar en alguns casos a nivells insostenibles que fan trontollar l’existència d’algunes per l’augment dels costs per mantenir-les vives i a la poca afluència als actes. A banda, el comerç i la indústria local clamen per un canvi que aporte negoci a les festes i que permeta compatibilitzar-les amb el treball diari.
La consulta serveix per vertebrar d’una manera poc vista fins ara una societat que s’ha organitzat al voltant del sí i del no. De la part del sí, s’ha creat la “Plataforma SÍ canvi”, que promet adduir 21 raons fins el dia de la celebració de la consulta i a la qual s’han adherit més d’un miler de bocairentins/es a través de les diverses campanyes i que ha acabat forçant el referèndum del dia 21. De la banda del no, mancats d’arguments, el ressò ha estat molt menor i s’ha reduït a algunes publicacions en cadena per les xarxes socials, que en algun cas han excedit el joc net titllant de forasters als veïns que viuen fora del poble per motius d’estudi o treball. A banda de la societat, els partits s’han mostrat sempre favorables a la realització d’una consulta amb excepció del Partit Popular, que es va mostrar contrari en un plenari. Però més enllà d’ideologies, el sorprenent en aquesta ocasió és que el posicionament de cadascú poc o res té a veure amb la seua opció política, i les trobem totes en ambdues bandes.
La societat bocairentina sempre ha estat molt arrelada a església i tradicions, per això, el fet que es pregunte al poble respecte a un tema rellevant suposa, més enllà d’un simple canvi de dates, una expectació afegida per agafar el pols de la maduresa social, cultural i de visió de futur que pot tenir aquest canvi. Diumenge a la vesprada coneixerem si el poble de Bocairent, ha fet un pas endavant per mirar al futur decididament i amb la ferma convicció de millorar tot allò que l’envolta o, si pel contrari, vol continuar enrocat en el passat i fent les coses sense prendre consciència del dany que això provoca als seus habitants actuals i futurs.
Dit això, és el moment de transformar aquesta democràcia i aprofitar la sinergia per tal de sotmetre a votació molts altres aspectes que en el futur afecten els habitants, que al capdavall, son qui han de tindre la darrera paraula sempre i no cada 4 anys.
El diumenge, SÍ AL CANVI! Per sentit comú!
