Montse Ayats: 'La independència ha d’afavorir la lectura en català'

RNA / Andorra

El programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, estrena temporada preguntant a la presidenta de la Setmana del llibre en català, Montse Ayats, si creu que la independència del seu país pot afavorir el sector del llibre en català. No dubta en la resposta: “Jo crec que sí. És fonamental; calen unes polítiques diferents per al català i entenc que un nou país i un nou govern n’han de tenir també en cultura”. Ayats posa sobre la taula amb recel les pressions des de Madrid perquè augmente la quota de castellà al sistema educatiu de Catalunya i afirma que “en aquest nou país, el castellà hi ha de ser però com el que toca, com ara, com a segona llengua escolar”. És per això que considera que la independència “ha d’afavorir la lectura en català”.
 
L’estat de la lectura en la nostra llengua no és precisament de salut. L’últim Informe d’hàbits de lectura apunta que aproximadament 2,5 milions de catalans no llegeixen cap llibre a l’any i que la mitjana de lectura és d’un llibre per persona. Ras i curt, la presidenta de la Setmana diagnostica que “el català té dos problemes”: una “limitació de públic” en comparació al castellà i que “els hàbits de lectura a l’Estat espanyol i també a Catalunya són baixos”. Per tant, els deures que té el sector segons Ayats són aconseguir que es llisca més i tenir una l’oferta suficient perquè tothom puga llegir allò que li interesse en català. Uns deures que estan força avançats.
 
 
Cal trencar mites

Montse Ayats atribueix la manca de normalització de la lectura en català a un seguit de falsos mites que heretem del passat: “L’oferta en castellà era més potent, que els llibres en castellà eren més econòmics que en català... Tot això, els editors i l’administració ho hem anat corregint”. Confessa que sovint, aquesta correcció ha passat per reduir el marge de benefici dels editors però no dubta que el sector en català ha descobert que li ajuda “sortir alhora amb el castellà”. En tot cas, reivindica que aquests vells mites han de desaparèixer de l’imaginari dels lectors i lectors potencials: “En català, el preu és el mateix que en castellà i hi ha l’oferta tant o més interessant que en castellà”.
 
Una altra assignatura, aquesta pendent, va alineada amb el sistema educatiu i “és un problema d’arreu del món”: durant l’etapa escolar es llegeix molt però l’hàbit de lectura es perd fins que aquests joves no arriben als 30 anys. Ayats no discerneix perquè passa això, però té una cosa clara: “Necessitem que tota aquesta franja d’edat que ha après a llegir i escriure en català s’incorpore a la lectura i jo crec que per això és fonamental que tota la feina que fem de polítiques públiques vaja adreçada a estimular el gust per la lectura”.
 
El gran saló de l'edició en català 

Montse Ayats fa un bon balanç de la Setmana del llibre en català. A més, considera que “pot ajudar a contribuir a una certa normalitat de les publicacions en català”. Amb l’oferta que posa a peu de carrer, declara que “si no es llegeix en català és perquè no es vol”.
 
Tornant a la qüestió sobiranista i les polítiques que Ayats encarrega al nou Estat, evidencia que “en aquesta Catalunya independent, la Setmana continuaria tenint tot el sentit, perquè hauria d’esdevenir aquest saló que alguns ja comencem a apuntar”. I explica que l’organització d’aquest esdeveniment té entre cella i cella la creació d’un saló professional de contactes entre editors, un objectiu sense oblidar que Barcelona és la capital de l’edició en català i que també té un pes molt important en el sector en llengua castellana. Ayats busca un recinte tancat proper a l’escenari de la Setmana, a l’avinguda de la Catedral, on desenvolupar l’activitat d’aquest futur saló.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat