3a edició del Cinema Internacional de Merda a Sueca

El dijous 25 de setembre el C.M. Bernat i Baldoví obrirà les seus portes per allotjar per tercer any consecutiu el festival de cinema més destrellatat del panorama estatal, el CIM-Sueca. El festival, dels pocs de l’estat Espanyol dedicats al cinema de baix pressupost, la sèrie b, el ‘trash’, el gore i l’underground, es podrà seguir del 25 de setembre al 5 d’octubre. Aquestos 10 dies de projeccions fan del CIM-Sueca un dels festivals de més durada del territori valencià.

Es projectaran un centenar d’audiovisuals de tot el món, 21 llargmetratges i 79 curtmetratges. Una dotzena dels llargmetratges són estrenes absolutes a l’Estat Espanyol i alguns d’ells són estrenes a Europa. Les sessions comencen a les 19:00 hores i a les 20:00h i els caps de setmana hi haurà sessions especials a les 22:00h i a les 23:00h.

El dia 5 d’octubre es repartiran en la gala de cloenda 1650 euros en premis. S’atorgarà el premi ‘Suecan Horrorous Incoming Trophy’ (S.H.I.T) al millor llargmetratge i al millor curtmetratge; el premi ROIN (Reward of Indomitable Nature) a la peça d’esperit més indòmit; el premi FLASH, al millor curtmetratge de menys de 3 minuts de duració; i el premi d’Aclamació Popular, premi del públic.

Struggled Reagans, del director Gregg Golding

El públic del C.I.M Sueca no només va a les projeccions a gaudir (o patir) de les pel·lícules sinó que participa del show, ja que l’espectacle també es crea al pati de butaques. Està permès, cridar, criticar, insultar o llançar hortalisses a la pantalla.

Enguany comptaran amb la presència de molts dels creadors de les obres seleccionades, açò crea sinergies entre els participants i el públic. Hi assistiran convidats internacionals com l’alemany Frank W. Montag director del llargmetratge Cannibal Dinner o el rus Arthur Omarov de l’aclamada Dawn Volvoxes. A més de convidats de l’Estat espanyol com l’equip de rodatge de la pel·lícula basca Joxeans Hil Eben o J. Frames Bond l’autor de la webserie Cosas de Cosa.

El C.I.M. Sueca aspira a dinamitzar les iniciatives audiovisuals de la contracultura. És la casa dels inassimilables, dels contestataris, dels àcrates i dels creatius lliures.

L’acrònim CIM també representa precisament això; la cúspide de la muntanya, el vèrtex de l’iceberg, el pic de la muntonada. El cim del femer que formen les obres més maltractades per l’establishment.