Diari La Veu del País Valencià
La PAH-València batalla per frenar els desnonaments de dues dones de 66 i 72 anys
Enric Llopis

Lola García va rebre una citació perquè es presentara al jutjat el 29 de setembre, al mateix temps que se li comunicava que un dia després es procediria al desnonament. Davant l’entossudiment d’AUMSA, l’afectada es va posar en contacte amb la PAH-València, que li ha mostrat el seu total suport (“perquè no em tiren de casa, acompanyar-me en el judici o protestar en les oficines d’AUMSA”, destaca). El 25 de setembre la PAH-València va convocar una concentració i roda de premsa enfront del consistori valencià per denunciar la situació.

Enfront de l’entossudiment municipal, sembla que la pressió popular ha fet efecte. “A l’ajuntament i AUMSA els ha entrat por i han suspès durant 60 dies el judici i el desnonament; però continua l’amenaça; se’ns ha dit que ara sí accedeixen a una reunió”, informa Miguel Pérez, un dels portaveus de la plataforma.

En un banc de la Plaça de l’Ajuntament, Lola García explica davant els periodistes la particular batalla de huit anys: “vaig demanar a AUMSA la subrogació del lloguer de la meua mare. Em van sol·licitar els certificats d’empadronament i ingressos, que els vaig presentar; però o em diuen que no estan, o no volen reunir-se amb mi; quan vaig rebre la citació per al judici, vaig buscar un advocat d’ofici”. Finalment, “desesperada, vaig contactar amb la PAH”.

Un altre dels portaveus de la PAH, José Luis González, critica la posició de l’Ajuntament de València. “Si és greu que actue d’aquesta manera el capital financer, ni què dir quan així procedeixen les institucions públiques”. Gràcies a la lluita en el carrer, ressalta, per fi l’empresa municipal ha accedit a dialogar, i després de les converses entre l’advocat de Lola i el de l’empresa pública s’ha acordat la suspensió del desnonament durant dos mesos.

Rosa Martínez

En l’agenda de batalla de la plataforma antidesnonaments en el mes de setembre figura un altre nom, Rosa Martínez, de 69 anys, i amb un grau de minusvalidesa del 72%. El seu cas és un altre exemple de la voracitat financera i el desistiment governamental. Rosa viu amb el seu fill de 42 anys, malalt i des de fa anys en situació de desocupació. Els seus únics ingressos són una pensió no contributiva de 340 euros al mes. El Banc Primus pretén desnonar-la d’un habitatge que, segons informa la PAH, va adquirir fa molts anys i ja el tenia pagat; “però el seu exmarit va demanar un préstec personal amb garantia hipotecària, va abandonar la llar i ella no va poder afrontar el pagament”.

Subhastat l’habitatge, afegeix la PAH-València en un comunicat, l’advocada de Rosa Martínez va demanar al jutge que ajornara el desnonament pel “greu risc d’exclusió social” en el qual es troben Rosa i el seu fill. Però el jutjat de primera instància número tres de València va denegar la petició en basar-se, informa la PAH, en què “no compleix les múltiples condicions que la legislació del govern del PP imposa per als ajornaments”.

“És lamentable que un jutge valore menys el dret constitucional a l’habitatge, confirmat per les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, que la literalitat de la norma”, valora la plataforma antidesnonaments, que el 8 de setembre va convocar una concentració a la Ciutat de la Justícia de València per visibilitzar aquest cas. En l’acció, es va denunciar el Decret 27/12 que regula la moratòria de desnonaments, per “injusta”, “cruel”, el seu “caràcter restrictiu” i “pel cinisme que suposa la limitació temporal al dret a residir en l’únic habitatge personal”.

L’amenaça de desnonament continua pendent. L’advocada de Rosa Martínez ha presentat un recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial, amb la idea de frenar les intencions del Banc Primus (en l’última assemblea de la PAH-València es varen acostar quatre persones afectades per demandes d’execució hipotecària d’aquesta entitat, que funciona on-line amb seu a Lisboa i està sota el control -amb el 100% del capital- de Credit Fondier, líder del mercat hipotecari de crèdit francés).

Creat al 2005, el Banc Primus compta amb un apartat en la pàgina web on explica la seua “missió i valors” (així els denomina): “ser un banc internacional i multicultural de crèdit a particulars, reconegut per l’excel·lència i rendibilitat, que potencia l’intercanvi de les millors pràctiques en la creació de beneficis i oportunitats per a clients, socis, col·laboradors i accionistes”.

Però els fronts es multipliquen i, a més de la batalla a peu de carrer per impedir els desnonaments, les PAH han emprès una dura lluita per impugnar el marc jurídic. De fet, més de 200 grups antidesnonaments de tot l’estat es varen concentrar la setmana passada en diferents ciutats (a València, a la Ciutat de la Justícia) per denunciar que el govern del PP incompleix la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE), de juliol de 2014, sobretot per les traves que posa el govern perquè els afectats puguen recórrer en apel·lació les “clàusules abusives” imposades per les entitats financeres. La lluita continua…

Aquesta informació ha sigut publicada en Rebelión. Traducció: La Veu del País Valencià.

Comparteix

Icona de pantalla completa