El 23,6 per cent dels valencians, és a dir, quasi un de cada quatre, va viure al 2013 a llars amb una renda inferior al llindar de pobresa, xifrat en 8.114 euros per a una llar d’una sola persona. Aquesta xifra situa al País Valencià com la sisena autonomia amb major taxa de risc de pobresa, tres punts per sobre de la mitjana estatal i 6,5 respecte a la Unió Europea.
Així ho arreplega la primera edició de l’estudi anual de conjuntura ‘Anàlisi i perspectives del País Valencià 2014. Crisi i drets socials’, publicat per l’Observatori de Recerca sobre Pobresa i Exclusió al País Valencià, en el qual col•laboren la Universitat CEU Cardenal Herrera de València, les Càrites diocesanes valencianes i la Fundació Foessa. Inclou les dades econòmiques de 2013 i de la primera meitat de 2014.
Segons els seus autors, els professors d’Economia i Empresa de la CEU-UCH Enrique Lluch i Eduardo Esteve, “no solament ha augmentat el nombre de persones en risc de pobresa, sinó que les que són pobres ho són encara en major grau”.
També alerten sobre les xifres de pobresa infantil que han passat d’estar per sota de la pobresa mitjana abans de la crisi a superar-la, en concret del 17 al 25 per cent. “La pobresa infantil mostra la cara més descarnada de l’empobriment de la població”, han assenyalat aquests investigadors.
Al seu torn, la renda per càpita dels valencians ha disminuït un 11 per cent en termes nominals des del seu valor més elevat al 2008. En termes de PIB per càpita, el descens aconsegueix el 21 per cent, en passar de 22.325 euros al 2007 a 18.344 euros al 2013.
L’estudi reflecteix el major efecte de la crisi entre la població amb menor nivell de renda. Un 25 per cent de la població valenciana amb menors ingressos passa de disposar l’11 per cent de la renda total al 2007 al 9,7 per cent al 2013, de manera que la seua participació en la renda ha caigut un 11,8 per cent. En el cas del 25 per cent de la població amb major renda, al 2007 tenia el 43,14 per cent de la renda total i ha passat al 45,32 per cent, un 5 per cent més.
Els seus autors apunten que “a la caiguda de la renda mitjana, se suma el fet que la distribució de la renda es fa més desigualitaria i la renda dels grups amb menys recursos disminueix en un percentatge superior a la mitjana, mentre que la dels més acomodats augmenta”.
El 20% no arriba a final de mes
Respecte a les situacions de privació, arreplega que el nombre de persones amb “serioses dificultats per arribar a fi de mes” es doblega, en passar del 10 al 20 per cent al 2013.
D’altra banda, assenyala que la baixada de l’atur no es deu a la creació d’ocupació, sinó a “l’efecte descoratjament”, ja que “la gravetat de la crisi i la seua llarga durada fa que hi haja persones que desistisquen de trobar una ocupació, passant d’aturats a inactius”.
Segons l’estudi, les comarques del sud del País Valencià són les úniques amb creació d’ocupació neta, amb 28.500 llocs creats al 2013 i primera meitat de 2014 enfront de la reducció en 15.400 aturats, mentre que les millores a les comarques Central i del Nord han registrat descens d’aturats per aqueix “efecte descoratjament” o per la tornada d’emigrants sense treball als seus països d’origen.
La situació més crítica correspon als menors de 25 anys, la xifra dels quals d’atur estava per sota del 20 per cent abans de la crisi i en el segon trimestre de 2014 ronda el 60 per cent, mentre que la seua taxa d’activitat ha caigut a un 41,23 per cent.
Els responsables de l’informe han subratllat que “quasi un 60 per cent dels menors de 25 anys ni tenen ni cerquen ocupació remunerada i més de la meitat que sí ho fan, no troben treball al País Valencià, la qual cosa constitueix “un escenari pitjor que el de la mitjana de l’Estat espanyol.
495.000 llars valencianes, afectades per l’exclusió social
L’estudi també inclou un avanç dels resultats de la pròxima Enquesta sobre Integració i Necessitats Social2013, que elabora la Fundació Foessa al consell científic de la qual pertany el professor de la CEU-UCH Enrique Lluch, que arreplega que un 64,9 per cent de llars del País Valencià no estan plenament integrats, enfront del 63,1 per cent a l’Estat espanyol.
A més, el 14,5 per cent de les llars en valencians se situen en l’exclusió moderada, 1,4 punts per sobre del total estatal, i l’11,5 per cent en exclusió severa, 2,7 punts percentuals més.
Segons les mateixes fonts, vora 495.000 llars valencianes es veuen afectades per processos d’exclusió social, el 26 per cent del total, amb més de 218.000 llars -el 44,1% del total de l’exclusió- en situació d’exclusió severa. A l’Estat espanyol, 3,8 milions de llars estan afectades per processos d’exclusió social, 1,2 milions més que al 2007, amb un augment del 48 per cent.
