Lluís Fornés és doctor en Filologia i un dels referents culturals del moviment musical valencià, junt amb figures del caliu d’Al Tall i el Pavesos. La seua carrera musical s’inicià a l’any 1973. A l’any 1975 aconseguí guanyar el III Festival de la Cançó de Xàtiva. Posteriorment a l’any 1980 amb la cançó, ‘Llavors d’Esperança’ serà el primer cantant, que emprarà el català en el cèlebre i desaparegut, Festival de Benidorm.
Si importants han sigut tots i cadascun dels treballs discogràfics del cantant de Pedreguer, significatiu va ser Tinc un mànec de tres pams i mig el qual va vendre més de cent mil còpies i el qual va marcar tota una generació.
En aquest últim treball discogràfic Cançons al riurau, presentat el passat mes de maig a l’Auditori de la Mediterrània i acompanyat de la banda de la Unió Musical de la Nucia, Lluís el Sifoner planteja una barreja entre cançons tradicionals valencianes inspirades en els riuraus amb poemes, que entronquen amb la cultura de la pansa, als quals ha donat vida musical convertint-los en cançons; es tracta de creacions poètiques de Maria Ibars, Vicent Balaguer o el mateix, Vicent Andrés Estellés, arranjades pel músic nucier, Ximo Cano.
El Sifoner al Gran Teatre d’Alzira / Foto: El Seis Doble.
Lluís el Sifoner, després de 30 anys de recés, tornà a escena. Una escena falta de la personalitat desbordant i festiva del cantautor pedreguerí, que amb el seu nou repertori, acompanyat de les cançons més idiosincràtiques de la seua trajectòria professional, ‘Pepe Tono’, ‘Cançó de Pluja’ i ‘Tinc un mànec de tres pams i mig’, emocionà el centenar de seguidors que es donaren cita al teatre alzireny.
