D’aquesta forma, l’Alt Tribunal desestima el recurs de cassació que va interposar Vicent Sarrión contra una sentència condemnatòria de l’Audiència Provincial de València de 17 d’octubre de 2013 que va considerar provat que va desviar fons de l’Institut als seus comptes bancaris o als d’una de les seues societats per import de més de 180.000 euros entre 2008 i 2010, quantitat que haurà de retornar.
La sentència de l’Audiència ara ratificada va establir que “amb el propòsit d’enriquir-se de forma il·lícita va procedir a manipular les dades contingudes en els fitxers informàtics de transferències que eren remesos a les entitats bancàries, de manera que, si bé en el fitxer constava que l’ordre de transferència era en relació amb el pagament d’una factura a un proveïdor de l’Ivadis, canviava el compte de destinació de la transferència, consignant comptes bancaris titularitat de l’acusat o de l’entitat Servicios Globales de la Tercera Edad S.L. societat dirigida de fet per l’acusat i de la qual era el titular de la major part del capital”.
“En altres ocasions, consignava en el fitxer que es tractava de bestretes de nòmina, sense indicació del treballador que suposadament percebia aquesta bestreta o consignava identitats de persones que no treballen en l’Ivadis o de treballadors que no havien sol·licitat cap bestreta, designant com a comptes per a realitzar l’ingrés comptes de titularitat de la seua dona, qui desconeixia els manejos de l’acusat”.
Funció pública
“Per tant, resulta inqüestionable que l’Ivadis no persegueix una finalitat comercial sinó que realitza una funció pública com és la protecció i tutela de discapacitats, els seus fons són cabals públics i forma part del sector públic autonòmic”.
Finalment, el Tribunal recalca que es detallen “successives apropiacions per part de l’acusat, fins a sis, que va ingressar en diferents comptes, durant un període temporal comprès entre novembre de 2008 i desembre de 2010”. “Per tant, la conducta delictiva es va perllongar durant més de dos anys podent haver-la interromput en qualsevol moment, per no fer-ho així, va dominar l’acció i va incórrer en continuïtat delictiva”, assevera la sentència.
