Leo Part / València
Diu el dit que la Unió fa la força. Però si no hi ha ningú que espente o que ‘tire la primera pedra’ no ni ha unió possible perquè no hi ha res que unir. I en aquest cas, eixa primera espenta la varen fer els membres de l’ONG valenciana a Algemesí, IAE (Intervenció, Ajuda i Emergències’).
La nit del passat 18 de setembre, un expert espeleòleg madrileny, Cecilio López-Tercero, va caure des d’uns cinc metres d’altura, es va colpejar l’esquena i va quedar atrapat i ferit en una cova a Perú (Inti Machay) a 400 metres de profunditat. Formava part d’una expedició de nou espeleòlegs, entre els quals hi ha mexicans, francesos i italians, a més de dos espanyols, entre ells l’afectat, que, malauradament, era l’únic que és socorrista.
L’altre company espanyol va iniciar les gestions pertinents perquè el pogueren rescatar però es donava el cas que a Perú els equips d’espeleo-socors que hi ha, eren “insuficients per a un accident d’aquestes característiques”.
Així que el company de l’espeleòleg madrileny ferit va aconseguir contactar amb “Intervenció, Ajuda i Emergències” (IAE Rescue). Dit i fet. Els membres d’IAE es mobilitzaren ràpidament per a enviar un equip d’experts per intentar salvar la seua vida. I més després de les gestions de la Federació Madrilenya d’Espeleologia amb les autoritats espanyoles i peruanes però es va trobar “amb l’escassetat de recursos tant econòmics com humans, necessaris per dur a terme el rescat”.
Davant les dificultats oposades i conscients que el temps era un factor clau –donades les condicions a l’interior de la cova amb quasi un 100% d’humitat-, dilluns 22 de setembre, a les 12.30 hores, partia des de l’aeroport madrileny rumb a Quito un equip amb 6 voluntaris d’IAE experts en rescat en cavitats, acompanyats d’altres 4 espeleosocorristes de diferents federacions d’espeleologia. Entre els 6 voluntaris, que van haver de pagar de la seua butxaca el cost del viatge, es trobaven un de Castelló de la Plana, altre d’Alacant, un d’Osca i tres de Madrid. El voluntari responsable de l’equip de rescat va estar representat per Salva Guinot, que a més de ser Sergent de Bombers és Tècnic superior en Espeleologia i ha participat en diferents rescats en cavitats, barrancs i en zones d’escalada, així com en rescats en terratrèmols a Turquia, El Salvador i Perú.
Les adverses condicions meteorològiques en la zona del Andes peruans on es troba la cova varen impedir en un primer moment que els sis voluntaris de l’ONG Intervenció, Ajuda i Emergències d’Algemesí (grup 2) aconseguiren arribar al camp base de la cova Inti Machay en el temps previst.
Dies després, i davant les dificultats tècniques per extraure Ceci amb llitera, eixia un tercer grup de rescat. A mesura que avançava l’operació de rescat, les mostres de solidaritat amb ‘Ceci’ anaren en augment així com de recaptació de fons per sufragar el cost de les operacions.
Membres de l”equip de rescat, entre ells, 6 voluntaris d’IAE.
Per fi, el dia 30 de setembre, a les 20.48 -hora estatal-, Cecilio López-Tercero era rescatat i ja veia el sol després de poc més de 12 dies atrapat a 400 metres de profunditat a l’interior de la cova situada en la regió de l’Amazones peruà. “No tinc paraules per celebrar l’èxit de l’equip i de la nostra ONG”, indicaven els voluntaris d’Intervenció, Ajuda i Emergències (IAE) en les xarxes socials després de la feliç notícia. I als pocs dies, els mateix ‘Ceci’ apuntava: ‘Si no és per ells encara estic dins la cova, el meu país no ha aportat res”.
Foto: @ONGIAE
Cecilio, que ja ha anunciat que tornarà a Inti Machay, escrivia una carta d’agraïment una vegada a casa: “Gràcies. M’agradaria agrair a tota la gent que ha fet possible que jo poguera eixir de la cova i que ha participat de qualsevol forma en el rescat. Crec que hem donat un exemple de solidaritat i hem demostrat que un company mai s’abandona”.
No va ser fins els passat 9 d’octubre quan tots els integrants de l’equip de rescat de ‘Ceci’ varen poder estar a casa.
Foto: @ONGIAE
La Federació Madrilenya d’Espeleologia, va publicar un últim comunicat a la
web creada per informar del rescat on afirmava:
“Quan ens varen avisar que un company havia patit un accident i no podia eixir d’una cova a -400 m. de profunditat i a 9.174,22 km -en línia recta-, quan ningú des de les nostres administracions va moure un dit per a prestar-li auxili; quan semblava impossible mobilitzar tot un operatiu de rescat, atendre’l, traure’l de la cova i portar-lo a casa sense cap esgarrapada… vàrem anar i ho vàrem fer.
Quan en el nostre món sembla que tothom mira cap a un altre costat, els espeleòlegs ens hem adonat que quan estem junts i units som grans, però a més, i açò és important, hem après que som molt més perquè no estem sols. Hem tingut al nostre voltant tanta gent, que l’impossible s’ha convertit en història, i la història es fa real minut a minut, gest a gest i, també euro a euro.
Membres de l’ONG IAE durant una intervenció d’Emergència.
Hi ha molts als qui agrair molt. El suport de cadascun ha aconseguit que fins i tot puguem tancar els comptes i dir que el recat ja està pagat. Amb tant d’atur com hi ha entre la nostra gent, amb tanta falta de seguretat i de tantes coses, hem sigut capaços de fer el que ningú podia vaticinar. Que quan estem junts som grans, i quan som grans, ens podem permetre el luxe de seguir somiant. Perquè és possible fer-ho”.
>
El propi Cecilio, aquest passat cap de setmana, va telefonar personalment a l’ONG IAE per donar les seues gràcies personalment a tots els seus membres i comunicar-los que la seua participació “va ser fonalmental per què arrancara tot el dispositiu”.
