Veïns de Patraix, deu anys de batalla contra Iberdrola

Els ciutadans rebutgen la subestació transformadora de la corporació, que ara s'amplia
18 octubre 2014 01:00h
Enric Llopis

Res més conèixer-se la decisió d'ampliar la subestació, els veïns van començar a organitzar-se, presentar al·legacions i el 18 de setembre ja es va convocar una concentració en la porta de les instal·lacions d'Iberdrola. Els veïns exigien el trasllat de la subestació i reivindicaven el dret a la salut.

Demanen des de fa una dècada que s'aplique el principi de precaució, per l'efecte que les radiacions electromagnètiques pogueren tenir en la leucèmia infantil, diferents tipus de càncer per a adults, avortaments espontanis, Alzheimer, problemes cardiovasculars, alteracions hormonals, insomni, estrès, esterilitat o cataractes, entre d'altres. Afigen que tota activitat industrial considerada “nociva” i “perillosa” ha d'emplaçar-se, segons la normativa, a 2.000 metres del nucli més proper de població; afirmen que la línia d'alta tensió passa pel subsòl a escassos metres de col·legis i guarderies, al costat d'edificis d'habitatges i per sota d'un carril-bici. I es remeten, finalment, a l'explosió de la subestació transformadora al maig de 2007.

Una ullada a les al·legacions permet conèixer de primera mà els arguments veïnals. En primer lloc, s'acullen a una sentència de 2009 del Jutjat del Contenciós-Administratiu nombre 1 de València, que estableix que l'ajuntament va actuar de manera irregular en concedir la llicència d'activitat “innòcua” a la subestació, malgrat tractar-se d'una activitat perillosa i no respectar la distància de 2.000 metres respecte a zones habitades. Es dóna la circumstància que informes de tècnics municipals, que obren en poder dels veïns, advertien del perill de les instal·lacions. La qüestió de les llicències, no obstant açò, espera més de cinc anys al fet que el TSJ resolga els recursos presentats. Mentre, la subestació transformadora opera sense els corresponents permisos.

Explosió en 2007

Però més important encara és l'explosió produïda el 15 de maig de 2007, la qual cosa va provocar que l'ajuntament ordenara immediatament el precinte de la subestació. Pel perill demostrat per a la seguretat de les persones, el consistori i els governs autonòmic i estatal van arribar a un acord per a traslladar la subestació a una altra zona poc poblada de la ciutat, el Nou Llit del Túria, al juliol de 2008. Però, malgrat aprovar-se el sòl municipal per a la nova destinació, l'acord mai es va materialitzar. I l'estació no solament continua operativa en la barriada de Patraix, davant la indignació dels veïns, sinó que ara pretén ampliar-se.

El document amb les al·legacions veïnals és ben clar en la descripció de l'ocorregut el 15 de maig de 2007: “Una pluja de cristalls en els carrers adjacents i un pànic col·lectiu entre els veïns; encara que afortunadament no es van registrar víctimes mortals, la gravetat de l'explosió i les seues conseqüències podrien haver-les ocasionat”. No obstant açò, el TSJ va resoldre al febrer de 2012 anul·lar el tancament de l'estació transformadora decretat pel consistori.

Tan important com la descripció de fets i circumstàncies és, en aquest cas, la història de les mobilitzacions. Al maig de 2005, quan els veïns van tenir coneixement que s'impulsava el projecte, van començar a organitzar-se. Prompte va tenir lloc la primera manifestació, a la qual van assistir unes 600 persones (a les primeres assemblees en el carrer n'acudien vora 400). I dos anys de “cassolades” tots els dijous. Les obres van arrancar al juny i un mes després -a l'estiu i a la nit- van començar a arribar els camions amb els blocs de formigó prefabricat (els veïns van recórrer a l'“acció directa” i es posaven davant dels vehicles). Funcionava el boca a boca, el casa per casa, sempre amb el mètode assembleari i a partir d'aportacions individuals. També van recórrer a informes científics per a advertir dels perills. Mentre Iberdrola -recorda Isabel García, activista des de primera hora- “treia tríptics amb les bondats del centre transformador”. Així, de manera espontània, es va constituir Subestació Patraix Fora.
 
 
'Subestació fora!'

L'esclat de 2007 va constituir una fita. “Sabíem que l'estació podia explotar i que hi havia aqueix risc; sempre dèiem que era perillós, de fet, es podia haver generat un núvol tòxic en cas de combustió, encara que al final no es va produir”, recorda una veïna. I van continuar en l'obstinació de traure del barri la instal·lació d'Iberdrola. Va haver-hi una “cadena” humana de més de 6.000 persones en el barri i una manifestació en el centre de València amb més de 7.000 persones. La barriada popular s'omplia de cartells contra la subestació, al mateix temps que es combinaven els aspectes lúdic i reivindicatiu amb la participació de famílies senceres. El Dia de la Pau o el Dia de l'Arbre eren una bona oportunitat per a difondre la causa. S'organitzaven també mercadets per a arreplegar fons, xarrades en col·legis i associacions de veïns, obres de teatre i concerts en el carrer, de rock o de música clàssica, però sempre amb la mateixa consigna: “Subestació fora!”.

La lluita no incorria en l'aïllament, al contrari, se cercava la vinculació amb altres col·lectius i barris. “Vam estar al congrés del PSOE i allà on anava l'alcaldessa, a qualsevol acte, la seguíem”, recorda Isabel García. Un altre capítol de la batalla és el de la repressió policial. Al principi els agents deixaven fer, de fet, la primera nit van poder parar l'entrada dels camions. Però l'endemà es va dissenyar un desplegament amb un centenar de policies antidisturbis, que va acabar amb dues detencions. Destaca Isabel García que es van emportar detinguda “una senyora de mitjana edat perquè una agent deia que l'havia agredit; va romandre un dia en els calabossos i als dos mesos li va arribar una carta en la qual se la informava d'una petició increïble: dos anys de presó”.

Un dels grans exemples el van donar les dones majors (entorn dels 70 anys) que, pancarta en mà, encapçalaven les manifestacions i després es desplaçaven a la plaça de l'Ajuntament per a repartir informació i butlletins. Així ho van fer durant anys. Una d'elles va ser Luisa Beltrán, treballadora domèstica hui amb 80 anys. Les seues paraules transmeten la saviesa de l'experiència. D'on treien les forces? “D'on no les teníem; hem passat molt”. Recorda especialment quan va explotar la subestació: “Del fum que engolim i engolim no tinc els ulls bé; van enviar de seguida un carro per a netejar-ho tot i després dir que no es van trencar cristalls”. I les consignes d'alguna de les pancartes: “Iberdrola mata amb el cable, i Rita és la culpable”.
 
 
Passats els anys, Isabel García, membre de l'Associació de Veïns de Favara, recapitula: “Va ser una experiència de participació ciutadana inoblidable; per molt que ens diguen que no s'aconseguirà res, tots junts podem, però és necessari estar molt units”. Ja llavors, per la seua experiència, recelava de les institucions, “però ara desconfie encara més”. Sobre les pràctiques d'Iberdrola, considera que és una empresa “que s'omplirà la butxaca i res més; ens han atacat pertot arreu; enviaven tríptics per correu als veïns en els quals s'assegurava que la subestació suposaria una millora per al barri i no tindria impacte sobre la salut; fins i tot van posar un telèfon a la nostra disposició”.

Els veïns reparteixen les culpes entre les diferents administracions (l'ajuntament, la Generalitat Valenciana i el govern estatal). Però Amadeu Sanchis, portaveu d'EUPV-IU en el consistori, posa l'èmfasi en la responsabilitat de l'executiu de Zapatero: “Vam proposar en el Congrés el tancament de la subestació, però es va rebutjar; va ser així mateix Joan Clos, ministre d'Indústria amb el PSOE entre 2006 i 2008, qui va declarar la innocuïtat en general de les subestacions elèctriques”. Al final, remata Amadeu Sanchis, “totes les administracions han anat passant-se la pilota, i totes elles estan fortament condicionades per Iberdrola”. Recorda, així mateix, les càrregues policials perpetrades contra els veïns amb una Delegació del Govern en mans del PSOE.

Junt a la subestació, Iberdrola disposa d'un solar on un grup de veïns ha realitzat tasques de desbrossament, neteja i manteniment. Al maig de 2013 el van adequar i convertir en l'“Espai Dòmada”, que inclou un petit hort urbà on es conreen hortalisses, creïlles i plantes medicinals, a més d'impartir-se un taller d'ús i manteniment de la bicicleta (en el seu moment, també assajos de teatre). “Hem transformat en una petita parcel·la de terra cultivable una cosa que abans era ciment; és una experiència d'autoconsum que pretén vincular la gent del barri”, destaca Mario Vila, encarregat del taller. Fa dues setmanes el solar va acollir un concert amb el lema 'No a la subestació'. Entre el 9 i el 12 d'octubre es van celebrar les XX Festes Populars del barri de Patraix.
 
Aquesta informació ha sigut publicada en Rebel·lió. Traducció: La Veu del País Valencià.
 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next