La crisi estreny. I no sols afecta de forma negativa la butxaca dels valencians sinó també la seua salut. Des que començà la crisi, les famílies valencianes han moderat la quantitat i qualitat de les seues compres en alimentació i, fins i tot, un 30% dels responsables de les compres alimentàries enquestats creu que, des que es va iniciar la crisi, la seua dieta és menys saludable, segons reflecteix un estudi d’Eroski Consumer.
Cada mes, les famílies valencianes diuen gastar en menjar una mitjana de 322 euros, un 6% menys que la mitjana de l’estudi (343 euros). Les famílies valencianes van fer en 2013 un desemborsament de 3.816 euros de mitjana per llar, un pressupost que ha disminuït un 11% des que es va iniciar la crisi en 2008.
No obstant açò, alguns enquestats valencians ho perceben d’una altra manera. Un 59% considera que ha augmentat la partida que dedica a l’alimentació familiar. Fins i tot, concreten que aquest pressupost ha crescut una mitjana de 94 euros mensuals. Per contra, un altre 25% sí pensa que el pressupost domèstic que destina a l’alimentació ha disminuït. Manegen un decreixement de 229 euros de mitjana al mes, quan l’INE el xifra en vora 38 euros mensuals a les llars valencianes.
Distinta forma de la fer la compra
La crisi ha influït també en la forma de fer la compra. Així, en els últims cinc o sis anys, el 92% dels entrevistats al País Valencià sol comparar més els preus dels productes d’alimentació que desitja adquirir i el 89% assegura que presta més atenció a les ofertes. Així mateix, el 90% evita despeses supèrflues o capritxos amb la finalitat d’estalviar i el 83% reconeix que adquireix més productes de marca blanca.
Però els consumidors valencians enquestats no solament miren i comparen més. El 86% substitueix un tipus d’aliment considerat més car per un altre més econòmic. És més, el 60% admet que modera la quantitat de productes que adquireix. D’una banda, entre el 55% i el 40% dels consultats compra menys galetes, brioixeria, pastisseria i rebosteria; embotits, carn d’oví (vedella, vaca), begudes refrescants i sucs, i xocolata. Per l’altre, el 36% adquireix més carn d’au (pollastre, gallina o guatlla) i el 21% pasta.
Amb tot, no solament varien la quantitat de productes que adquireixen, també la qualitat. El 59% dels entrevistats valencians reconeix que la crisi econòmica l’ha obligat a reduir la qualitat dels productes alimentaris que compra.
Un 75% dels consumidors consultats al País Valencià reconeix que ha variat la seua dieta d’alguna forma des que es va iniciar la crisi fa sis anys i, en aquest sentit, un 30% dels entrevistats valencians admet que la seua dieta actual és menys saludable a causa de la disminució del poder adquisitiu i l’augment dels preus (és de les proporcions més altes de l’estudi, la mitjana és del 24%).
L’enquesta es va realitzar ‘on-line’ entre l’agost i el setembre a 2.000 persones d’entre 25 i 69 anys que procedien de 9 comunitats autònomes. Al País Valencià entrevistaren un total de 214 persones. Poc més del 51% eren homes i tots es trobaven entre els 25 i els 69 anys. No obstant açò, el grup de persones més nombrós era el de 30 a 49 anys (suposaven el 47% del total d’entrevistats valencians). La mitjana d’edat es trobava en els 43 anys. Tots els consumidors valencians consultats eren responsables de les decisions de compra de productes d’alimentació en sa casa. El 51% s’encarrega solament d’aquesta tasca i un altre 49% la comparteix amb una altra persona.
Tendències insanes
En aquest sentit, es duen a terme algunes “tendències insanes”, adverteixen des d’Eroski Consumer. D’una banda, un 18% de les persones consultades reconeix haver augmentat el consum de brioixeria i rebosteria industrial barata, però de baixa qualitat nutricional. A més, el 15% admet haver incrementat el consum de precuinats (croquetes, salsitxes, pizzes, etc.) replets de farines, greixos saturats, sal i calories. Un sopar ràpid que omple, però poc sana.
D’altra banda, entorn del 18% dels entrevistats valencians han disminuït el consum de fruites i verdures i hortalisses fresques, que són riques en nutrients reguladors (vitamines, minerals, fibra, antioxidants, etc.).
