‘Paisatges culturals a la Reial Séquia de Montcada’ paisatgesculturals-rsm.org és una iniciativa pionera en l’àmbit de la divulgació del paisatge del País Valencià. Un portal d’Internet que pretén contribuir a la millora del coneixement i la conservació del patrimoni de L’Horta i l’ancestral cultura de l’aigua.
La intenció és fer-ho d’una manera dinàmica, oberta i participativa. Es tracta d’implicar-hi als usuaris, que podran publicar informació i aportar documentació a través de la web i de les xarxes socials. D’aquesta manera, amb contribucions pròpies i alienes, la plataforma anirà incorporant dia a dia nous continguts textuals, gràfics, audiovisuals i multimèdia.
La presentació tindrà lloc el dijous, 7 de març, a les 18 hores, al Saló d’Actes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica de la Universitat Politècnica de València (UPV). En l’acte intervindran: Joan Romero, catedràtic de Geografia de la Universitat de València; Ignasi Mangue, coordinador del projecte, i José María García Álvarez- Coque, catedràtic d’Economia Aplicada i professor d’Economia i Política Agràries de la UPV.
En acabar, es projectarà en primícia el curtmetratge ‘Esperant l’aigua’ (2013), un treball documental del realitzador Miguel Ángel Baixauli, col·laborador de la Fundació Assut i responsable d’alguns dels audiovisuals que aniran incorporant-se gradualment en aquesta plataforma multimèdia.
Pervivència amenaçada
L’Horta de València és un dels paisatges culturals més singulars i valuosos d’Europa. Però, darrere de la seua aparença idíl·lica d’immutable tipisme, s’amaga una realitat canviant, amenaçada i molt complexa. A la pàgina web, a través d’un article editorial, s’insisteix a recordar que, ‘enfront d’aqueix clixé folklòric de la cultura de l’aigua i de l’horta, ha tingut lloc en realitat una greu destrucció del seu territori i dels seus valors patrimonials i mediambientals’.
Vicent Sales, president de la Fundació Assut, abunda en aquesta idea i opina que la salvació de l’horta radica en la recuperació del protagonisme dels llauradors i regants, en la sostenibilitat i l’equilibri mediambiental que aquests han practicat durant segles. Per a aquest agricultor, agrònom i geògraf, ‘la solució passa, tal vegada afavorida per la crisi que vivim, per superar els models de producció i consum centrats en el curt termini i el llarg benefici, i per restablir en la mesura del possible la cultura tradicional de l’aigua’.
