La diputada autonòmica de Compromís, Mireia Mollà, va enregistrar el passat mes de juny una sèrie de preguntes escrites adreçades al Consell, per la polèmica suscitada després de les condemnes de Carlos Fabra o Rafael Blasco, i la pervivència de plaques commemoratives amb el seu nom en espais públics.
Segons exposava en el text de la pregunta, la col•locació de plaques en les inauguracions, reformes o actuacions fetes per les administracions, on figura en la immensa majoria dels casos la data d’eixe acte i els noms dels i les polítiques que en eixe moment ostentaven el càrrec de representació escaient, “a pesar de ser un costum, no deixa de ser una espècie de patrimonialització, en la figura d’una persona, del que ha estat una actuació normal inclosa en les atribucions i obligacions del càrrec com a gestor i gestora públic, i pagada sempre amb diners de tots i totes, i no del polític o política de torn; atribuir-se mèrits personals per un esforç col•lectiu, és més que qüestionable”.
Mollà exposava que, a banda d’això, “en casos d’exconsellers condemnats per la justícia per corrupció, que en pobles i ciutats de la nostra comunitat autonòmica hi hagen plaques, pagades amb diners de tots i totes, lloant-los per unes obres públiques pagades entre tots i totes, és insultant per a la mateixa ciutadania”.
Belloch, pioner en la retirada de plaques de corruptes
L’ajuntament de Benlloch, a la Plana Alta, ha estat, segons Compromís, “pioner en donar resposta a aquest fet i ha ordenat la retirada de totes aquelles plaques, on per exemple, apareguera el nom de l’expresident de la Diputació, Carlos Fabra, o de l’exconseller Rafael Blasco”.
Per eixe motiu, Mollà va preguntar si pensa prendre cap mesura el Consell per regular l’ús de la col•locació de plaques commemoratives de finalització d’obres pagades amb diners de tots i totes, “i evitar així una atribució patrimonialista del gestor o la gestora política de torn, i si pensa el Consell retirar de totes les dependències públiques, aquelles plaques commemoratives on figure el nom de persones gestores o representats polítics condemnats per corrupció o frau a la hisenda pública”.
El Consell, segons fonts de la coalició nacionalista, descarta promoure cap retirada de plaques -“ho veu com una pràctica històricament consolidada”-, però diu que “entén el malestar que pot arribar a ocasionar” i assegura estar estudiant la forma d’incorporar una proposta, “que no detalla, en eixe mateix sentit, formulada en la fase de consulta ciutadana, en una futura Llei de Transparència, Bon Govern i Participació Ciutadana”.
La diputada de Compromís Mireia Mollà va eixigir en juny la retirada de la placa d’inauguració del palau de Justícia de Torrevella, “ja que apareix el nom de l’exalcalde Pedro Hernández Mateo”, així com la de l’àrea d’Urbanisme del municipi i la inscripció de l’Ajuntament d’Oriola Costa amb el nom de l’exalcalde Luis Fernando Cartagena. Hernández Mateo es troba complint una condemna de tres anys de presó i set d’inhabilitació per prevaricació i falsedat documental, mentre que Cartagena va ser condemnat a quatre anys de presó pels delictes de falsedat documental i malversació de cabals públics.
Segons Compromís, aquests excàrrecs públics no mereixen rebre cap tipus de distinció “ni les nostres institucions han de veure’s tacades pels noms de corruptes”, per la qual cosa va exigir la seua retirada dels llocs que ocupen.
