RedactaVeu / València
Primavera encesa, de Vicent Borràs, Premi Blai Bellver de Narrativa en la gala literària dels Premis Literaris Ciutat de Xàtiva, arriba a les llibreries.
L’obra es va presentar a l’antic convent de Sant Domènec de la ciutat, juntament amb l’obra guardonada amb el Premi Ibn Hazm de Poesia, Les sabates i altres poemes, d’Isabel Robles Gómez.
En Primavera encesa tot comença quan les mirades d’Àngel i de Nada es troben enmig d’una multitud d’estudiants perplexos davant les porres i el soroll, intimidats per l’helicòpter de la policia que sobrevola els seus caps. Són mirades carregades de reivindicació i de por, però també d’emoció i, sobretot, de futur.
La ‘Primavera Valenciana’ acaba d’esclatar, prompte es produiran les càrregues policials que ‒lluny de silenciar la veu d’uns joves que protestaven per les retallades en educació‒ van ser el germen d’un episodi colpidor que va sacsejar la consciència social per tal de reclamar canvis.
En l’obra, trobem un mosaic de personatges ficticis amb anhels, frustracions, angoixes i esperances profundament reals. Vicent Borràs desgrana amb un ritme àgil una història en què els autèntics protagonistes són la crisi econòmica, el compromís i la il•lusió vestida de primavera.
L’autor afirma que “el que es va viure a València, especialment al Lluís Vives, fou molt plàstic, molt visual, molt ràpida la comunicació i molt accelerats els esdeveniments. La meua novel•la havia de reflectir tot allò. Havia de buscar l’esquema narratiu que em permetera plasmar aquell vertigen i, alhora, fer-lo casar amb els interessos literaris i les meues manies personals. Alguns passatges de l’obra són especialment durs i el ritme de ‘thriller’ pot accentuar aquesta sensació d’angoixa, però he intentat que la solució final del llibre es decante cap a l’esperança, i donar-li una oportunitat a la primavera”.
Vicent Borràs (Algemesí, 1962) és un representant significatiu de la narrativa valenciana actual. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i professor de Llengua i Literatura en un institut de secundària i batxillerat. Ha rebut diversos premis, com el Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil amb Els silencis de Marc o el Premi Constantí Llombart de Narrativa amb Lennon i Anna. Amb Bromera cal destacar també Notes finals, L’últim tren i Subsòl, un recull de relats en què ha participat juntament amb altres autors sota el pseudònim d’Unai Siset.
Les sabates i altres poemes
Per la seua banda, Les sabates i altres poemes és un poemari de reflexió sobre el buit des d’òptiques diverses. De vegades és la mirada de les dones que parla a partir de la seua especificitat, d’altres són experiències literàries, cíviques o psíquiques del jo líric. Tot i emprar amb freqüència un llenguatge directe en les seues imatges o en la seua escenificació, hi és recurrent la metàfora com a comunicació del més difícil mitjançant el més senzill: és el cas de les sabates i altres objectes quotidians.
Isabel Robles (Alhambra, Ciudad Real, 1948) és professora d’ensenyament secundari. A més de traduccions, ha publicat treballs de crítica literària des d’una perspectiva de gènere i sobre literatura feta per dones, com ara Virginia Woolf, Kate Chopin, Isabel-Clara Simó, Carme Riera, Montserrat Roig, etc. Com a poetessa és autora de L’Espiral, Premi La Forest d’Arana, i de Llibre dels adéus. Una mostra de la seua poesia ha sigut traduïda al castellà, al francés, al portugués, a l’anglés i al romanés.
