Agnés Armengol i Altayó. Guillem i els seus amics estan on hi ha gent lluitant contra la discriminació, ja siga racial, de gènere, laboral, lingüística… I també per la justícia social, pels drets humans, en contra de la pobresa, dels desnonaments, de l’atur, de l’homofòbia…
Guillem està, en cadascuna de les persones honrades que estimen el seu país, la seua llengua, la seua cultura, la seua música, la seua gent. Està en cada racó del seu País, que amb tota l’alegria del món, aspira a la seua llibertat. (fragment de la Carta de la Carme Salvador i del Guillem Agulló)
Per què confonem el personal, senyors Rajoy i Iceta, qualificant de nazis els qui no pensen com vostès? Mai se m’acudiria a mi qualificar-los de nazis, tot i que potser arguments no me’n faltarien, davant certs comportaments i paraules emprades per vostès d’un autoritarisme que fa esfereir.
Si us he de dir la veritat, no hi estava jo massa posada en tota aquesta reivindicació dels Països catalans. Gràcies a persones com el Quico Romeu, divulgador incansable de les peripècies dels nostres germans de llengua em vaig posant al dia. Per cert, us recomane un article seu molt suggerent que convida a pensar en un futur federat per als Països catalans.
Ara és l’hora de descobrir la presència del Guillem i de tants companys, presents hui en el poble que defensa la justícia social i lluita contra la discriminació, la pobresa i els desnonaments. És l’hora d’homenatjar-los en la gent que estima la llengua comuna, la cultura, la música, tot allò que ens identifica com a Països catalans.
L’hora d’escriure cartes d’amor de pares i d’amants que recorden els seus estimats morts per la llibertat i de dir amb ells… Quina sort haver-los tingut entre nosaltres.
El Guillem i els altres màrtirs de la terra ja han fet seu el nostre lema: Viurem lliures o morirem. I viure en llibertat vol dir conjugar el verb estimar en la multiplicitat de variants dialectals de tots els Països catalans. Perquè la diversitat en sí mateixa és molt i molt romàntica.
