Sergi Tarín / Castelló de la Plana.
València. Primavera de 2008. Fa un any que Francesc Camps ha obtingut la segona majoria absoluta. El PP viu a la cresta de l’ona del seu poder i èxtasi: visita de Benet XVI, Fórmula 1, Copa de l’Amèrica… I un accident de metro amb 43 morts, evitable amb un balisa de 3.000 euros. No importa. La ciutadania està enlluernada pel trencadís i darrere una densa cortina de fums de bòlits. A l’encara Molt Honorable no l’han tacat les pestilències de Gürtel i, embriagat de si mateix, pateix rampellades d’eufòria que a voltes es consumen pel telèfon. “Et vull un ou” o “el nostre és molt bonic”, li dirà a Álvaro Pérez, franquiciat de la corretja a València, en un clar exemple dels modals abrasius presidencials.
I alguna cosa semblant degué passar amb l’arquitecte Santiago Calatrava, que ahir declarà com a imputat als jutjats de Castelló per cobrar 2,7 milions d’un projecte, el Centre de Convencions castellonenc, que finalment no va construir. Segons José Luis Romero, advocat d’Esquerra Unida, que exercix l’acusació popular, Camps telefonà Calatrava el maig de 2008 per demanar-li una “obra emblemàtica que canviés el rostre de la ciutat”. La documentació que repartí el gabinet de premsa de l’arquitecte també explica que Camps volia “una nova postal de la Mediterrània (…) un enclavament paradisíac i idíl·lic”. I per això li feu arribar un pla urbanístic de 48.000 metres quadrats (l’inicial era de 17.000) a construir en tres fases de 60 milions cadascuna. Tot això per iniciativa pròpia i sense l’aprovació tècnica del la Societat de Projectes Temàtics.
Negocis tèrbols
Fet i fet, el 29 de maig de 2008, es presentà públicament la maqueta del projecte. “Una foto que ens ha costat 2,7 milions als valencians”, criticà ahir Ignacio Blanco, diputat d’Esquerra Unida, formació que fa anys inicià una campanya als tribunals per destapar els negocis tèrbols del PP i Santiago Calatrava. Una línea telefònica i comercial que, a més del forat a Castelló, ha procurat a l’arquitecte 2,5 milions per l’esbós d’unes torres a València i 95 milions en sobrecostos a la Ciutat de les Arts i de les Ciències, el gran mausoleu dels diners públics valencians. 100 milions en total de les provisions autòctones.
Per la seua banda, el gabinet de premsa de Calatrava, descriu l’arquitecte “com una víctima del foc creuat entre Esquerra Unida i la Generalitat”. Una situació, diuen, que li genera “sorpresa” i malestar en no poder parlar “per ordre del seus advocats”. Es per això que ahir no feu declaracions a la premsa i només respongué al jutge, al fiscal i una de les seues defenses, precisaren. I respecte als 2,7 milions, reivindiquen que la quantitat del pagament “s’ajusta a l’acord arribat amb la Generalitat per l’elaboració del màster pla, l’avantprojecte i el projecte bàsic”. Un disseny que no passà del paper, expliquen, “perquè l’administració el suspengué a causa de la crisi econòmica”. I afegixen que l’actitud de Calatrava ha sigut no sols legal i adequada, sinó generosa perquè lliurà “una altra sèrie de treballs que anaven més enllà de l’obligació contractual com ara una maqueta, diverses infografies i tres animacions”.
¿Són excessius 2,7 milions pel dibuix d’un projecte? A Esquerra Unida entenen que sí i per això volen “arribar fins el final i recuperar els diners malbaratats del valencians en plans megalòmans”, denuncià Ignacio Blanco. De fet, segons l’advocat Romero, tot i que encara és prompte per elevar acusacions, el delictes imputables són eloqüents: “hi ha una claríssima prevaricació, una fallida de les normes de contractació pública i una malversació del cabals públics”.
