L’informe considera “preocupant” que el percentatge sobre l’ús del valencià entre pares i i fills se situe entre el 20 i el 30% en diferents zones del País Valencià. Aquest treball agrupa les comarques del País Valencià en tres grans zones: una que aglutina un 40% de la població amb predomini valencianoparlant (els Ports i el Maestrat); una altra que agrupa el 20,8% de la població amb predomini valencianoparlant (Plana Baixa) ; i, una tercera, que agrupa el 38,7 de la població (Plana Alta).
El director de la Xarxa Cruscat de l’Institut d’Estudis Catalans, Miquel Àngel Pradilla, assegura que la “la transmissió generacional és un dels indicadors sociolingüístics que marca si la llengua funciona o no i manifesta que és clau a l’hora d’avaluar si una llengua avança en la direcció adequada”. Alhora, considera que per poder millorar aquesta situació, cal que la llengua “tingui un prestigi social i per fer-ho possible cal desenvolupar una política i una planificació lingüística”.
D’altra banda, Pradilla alerta que, “sense mitjans amb la llengua pròpia” i amb “l’amenaça” d’uns models educatius que no li donen l’atenció de “pròpia”, és més difícil revertir aquesta situació.
Notícia publicada en Racó Català
