El TSJ ha declarat nuls els annexos a què es referia el recurs reiterant que la qüestió ha estat reiteradament resolta a través de diverses sentències que avalen el caràcter acreditatiu d’aquest títol. ACPV ha manifestat la seua satisfacció alhora que denuncia l’intent del Govern valencià “de polititzar la llengua, negar l’evidència científica i crear un conflicte artificial”.
L’entitat assenyala que aquesta sentència s’afegeix a la llarga llista que conforma, d’aquesta manera, “una base jurídica de gran importància per a l’afirmació de la unitat de la llengua també en l’àmbit legal”. En total, amb aquesta són 46 sentències en referència a la llengua, i 38 exclusivament referides a la impugnació d’ordres d’oposició de la Conselleria d’Educació.
En el seu pronunciament, el TSJ recorda aquestes sentències anteriors i denuncia “la reiteració de pronunciaments jurisdiccionals amb vista a la qüestió plantejada i la persistència en l’actuació de l’Administració, desatenent amb la seua conducta reiterada a allò que ja s’havia raonat”. ACPV afegeix que aquesta ʹobstinacióʹ ha dut la Generalitat Valenciana a pagar 30.000 euros en costes processals.
Segons ha informat ACPV les ordres recorregudes corresponen al 15 de maig de 2009, quan DOCV núm. 6014 va publicar provés d’accés al professorat de Secundària, Escoles Oficials d’Idiomes i Formació Professional. Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha dit que va decidir d’interposar un recurs per “defensa de la democràcia i dels límits del poder, perquè un poder polític no té autoritat per a qüestionar els consensos científics i acadèmics, i acceptar-ho seria tornar a temps passats, en els quals, la ciència estava sotmesa a l’arbitrarietat del poder”.
En altre sentit, l’entitat assenyala que base de la raó de ser d’ACPV, és “la defensa i afirmació de la unitat de la llengua catalana, tant des del punt de vista filològic com legal (ja que tanta validesa legal té la denominació de “valencià” com la de “català” per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians”.
Acció Cultural conclou felicitant-se “pel fracàs d’aquella estratègia i el correlatiu triomf dels criteris científics i filològics” i demana el Govern valencià que una vegada reconeguda la validesa del títol de Filologia Catalana com a acreditatiu de “coneixements de valencià”, “abandone definitivament els intents de politització de la llengua i que, com a patrimoni que aquesta és de tots els valencians, impulse iniciatives a favor de la promoció del seu ús social”.
