El descobridor de Lucy espera trobar el que va fer l'home humà

Este mes s'acompleix el 40 aniversari del descobriment de 'Lucy', l'esquelet de la qual és el més antic conegut d'un Australophitecus. El seu descobridor, Donald Johanson, continua en actiu i, ara, espera trobar què és “el que va convertir l'home en humà”
9 novembre 2014 01:00h
RedactaVeu / Madrid.

En una entrevista a 'Los Angeles Times', Johanson ha explicat que la troballa de 'Lucy' va suposar la fi d'un debat continu en el passat, en el qual uns experts pensaven que els orígens més primitius de l'home estaven a Àfrica, però on realment es va fer humà va ser a Europa.

“Lucy ens va mostrar que va ocórrer a l’Àfrica de l'Est, i més concretament a la regió d’Àfar (Etiòpia), on la van trobar. Ens va permetre dir de manera concloent que el caminar alçat existeix des de fa 3,5 milions d'anys, la qual cosa va esdevenir un gran salt en la comprensió de la seqüència dels esdeveniments de l'evolució humana”, ha declarat.

Les evidències que aquesta espècie caminava alçada es van descobrir a “la pelvis”. El paleontòleg ha explicat que era “sorprenentment diferent a la d'un animal de quatre potes, com un ximpanzé”. “Aquestos tenen la pelvis estreta amb els ossos dels malucs mirant cap avant. mentre que la de Lucy és com l'actual, àmplia amb els ossos dels malucs formant un bol”, ha apuntat.

El cos de Lucy encara tenia cames relativament curtes i braços relativament llargs, que és la classe d'anatomia que es pot veure més en espècies arbòries. Així que “ella era un pont important per a nosaltres entre les considerades espècies antigues i les modernes”.
 

Foto: Europa Press

Aquest “gran avanç històric”, tal com ho defineix Johanson, fou el començament d'un avanç en l'estudi de l'ésser humà. Amb el temps s'ha passat de “sis o set espècies d’Homo fòssils a unes 15 o 20”. “El que ha canviat és que entenem que no era una línia recta des de les espècies més ancestrals als humans moderns, que hi havia moltes eixides en fals”, ha assenyalat el científic.

En aquest sentit, ha indicat que l'Institut d'Orígens Humans, en el qual ara treballa, està treballant per saber “on està el gènere particular de l'home”. “Tothom en el món és Homo Sapiens, però hi havia altres Homos, anteriors també. Volem saber què és el que va convertir l'home en humà”, ha assenyalat.

Segons ha indicat, l'espècie de Lucy, 'Australopithecus afarensis', es va extingir fa uns 3 milions d'anys, i l’Homo del que es té evidència més antiga és de fa 2.300.000 anys. “Açò significa que el sorgiment del nostre propi gènere va ocórrer fa entre 2,3 i 3 milions d'anys, i ací és on estem cercant”, ha explicat.

Pel que fa a on cercar l'rigen de l'ésser humà, Johanson ha indicat que hi ha persones planejant expedicions per orientar estratègicament els estrats geològics del període de 2,5 a 3 milions d'anys a la regió d’Àfar, a Etiòpia, al nord d'on es va trobar a Lucy, així com a Kenya.


 
next