RedactaVeu / Madrid.
L’estudi ha sigut realitzat per un equip d’especialistes, entre ells la biòloga Elizabeth Dumont, de la Universitat de Massachusetts Amherst, Estats Units, experta en l’estructura de la mandíbula i la mecànica de la mossegada.
El crani d’aquest animal, anomenat ‘Vintana sertichi’, va ser trobat a una formació geològica dipositada quan una gran varietat de dinosaures vagaven per la terra. Amb un crani que té uns 125 mm de llarg, este exemplar tenia el doble de grandària que altres mamífers del supercontinent sud, Gondwana, durant l’Era dels Dinosaures. Els autors estimen una massa corporal d’aproximadament 9 quilògrams, com descriuen en un article a ‘Nature’.
El crani, ben conservat, permet una gran quantitat de coneixements sobre els hàbits de vida i les relacions dels primers mamífers de l’edat del Cretàcic Superior, segons Dumont: “La meua part en aquest gran esforç interdisciplinari era reconstruir el crani i modelar la mecànica de la masticació i estimar la capacitat de l’animal per menjar diferents tipus d’aliments”, explica esta investigadora.
Dumont i el seu assistent Donen Pulaski van reconstruir el crani mitjançant imatges de tomografia computeritzada (TC) movent acuradament els fragments d’os al seu lloc i emplenant la mancada d’ossos amb imatges reproduïdes com el reflex a un espill del mateix os de l’altre costat del crani. Dumont va reconstruir els músculs de la masticació comparant-los amb els rosegadors que viuen i usant models basats en l’enginyeria per predir com es movien les mandíbules i la força amb la qual l’animal podria mossegar.
Els massius músculs de la masticació de ‘Vintana’ movien la mandíbula cap amunt i cap a enrere, i probablement produïen forces de mossegada més fortes que els rosegadors de grandària corporal similar que viuen hui en dia.
Tenint en compte les característiques de les seues mandíbules i dents i anàlisis fetes per Dumont i altres experts, els autors del treball creuen que tenia una dieta centrada en arrels, llavors o fruits com la nou.
‘Vintana’ pertany al grup dels primers mamífers coneguts com gondwanateris, fins ara conegut només gràcies a dents aïllades i alguns fragments de la mandíbula.
Per açò, el crani ben preservat permet la primera visió clara dels hàbits de vida i les relacions d’aquest grup de mamífers que van viure a l’hemisferi sud.
Dumont i l’autor principal, el paleontòleg David Krause, de la Universitat de Stony Brook, a Nova York, Estats Units, estan d’acord que el descobriment aporta idees biològiques sobre l’evolució de l’arbre de família dels mamífers. Segons Krause, ‘Vintana’ “dóna nova forma a algunes branques importants” d’eixe arbre, agrupant els gondwanateris amb altres que han sigut “molt difícils de situar”.
“No sabem quasi res sobre l’evolució primerenca dels mamífers als continents del sud. Aquest descobriment, d’un temps i una part del món que estan molt pobrament mostrats, posa en relleu el poc que sabem. Cap paleontòleg podria haver-se acostat a predir l’estranya mescla de característiques anatòmiques que exposa el crani”, subratlla Krause.
Krause i els seus col·legues van descobrir el crani el 2010 per casualitat, tractant-se del tercer crani de mamífer del Cretàcic que s’ha recuperat a l’hemisferi sud. Els autors de la recerca van realitzar una anàlisi exhaustiva del crani mitjançant tomografia electrònica d’escombratge i microscòpia microcomputeritzada per revelar detalls anatòmics molt xicotets en àrees com la caixa craniana, la cavitat nasal i l’oïda interna, de les quals es coneix poc en quasi tots els primers mamífers.
Dumont i els seus col·legues van comparar el crani amb els de centenars d’altres mamífers fòssils i existents, i van concloure que probablement tenia els ulls grans, capacitat per sentir sons d’alta freqüència i un bon sentit de l’olfacte.
Madagascar ja era una illa durant 20 milions d’anys abans de l’època en què es depositaren els estrats que contenen restes de ‘Vintana’. Els investigadors teoritzen amb què les característiques primitives i inusuals del seu crani són llegats de l’antiga massa de terra que es va separar d’Àfrica, l’Antàrtida i Austràlia i, finalment, el subcontinent indi.
