Incertesa als instituts públics que acolliran les votacions el #9N

Més de 1.300 locals acolliran aquest diumenge les urnes perquè els catalans i les catalanes que vulguen votar sobre la independència puguen dipositar la seua papereta
7 novembre 2014 01:00h
Façana de l'Institut Josep Lladonosa de Lleida.

Gran part dels 1.300 locals que acolliran aquest diumenge les urnes perquè els catalans i les catalanes que vulguen votar sobre la independència puguen dipositar la seua papereta seran instituts d'educació secundària de la xarxa pública de la Generalitat, que s'habilitaran com a punt de participació.

Les complicacions sorgides després de les successives suspensions decretades pel Tribunal Constitucional –primer de la llei de consultes, i aquesta setmana de la consulta alternativa-, i el fet que la Generalitat no haja transmès ordres directes per a evitar problemes legals, així com els advertiments expressats pel Govern central de possibles conseqüències legals per als responsables dels centres, ha generat inquietud entre els directors d'institut.

També ignoren si obrir els centres pot implicar-los alguna conseqüència no desitjada. Aquest dijous, tots ells van rebre una carta de la Delegada del Govern a Barcelona, María de los Llanos de Luna, recordant-los la “importància” de complir les resolucions de l'Alt Tribunal. “Estem entrant en un terreny desconegut legalment i en molts aspectes”, expressa Santi Pubill, director de l'Institut Josep Lladonosa de Lleida.
 

“Tota la informació que m'ha arribat ha sigut sempre via oral, mai per escrit”, explica la directora d'un centre d'ensenyament secundari de la comarca del Maresme que prefereix mantenir l'anonimat. “Vaig rebre un correu electrònic del Servei Territorial del Maresme-Vallès –l'òrgan territorial del Departament d'Educació de la Generalitat- on se'm convocava a una reunió”. “En aqueixa reunió se'ns va dir que necessitàvem voluntaris”, afegeix.

En aquest centre, l'equip directiu va adoptar un paper secundari, i cap dels seus membres formen part de l'equip de voluntaris que s'encarregarà d'obrir l'institut el diumenge, muntar la infraestructura, etc., a més de rebre als equips de voluntaris externs que integraran les taules de votació i gestionaran el procés participatiu. “Em consta que hi ha més centres en els quals l'equip directiu s'ha mantingut en un segon pla”, afirma la directora, que remarca que “en cap moment es va pressionar perquè els voluntaris anaren de l'equip directiu”. “Açò cal dir-ho, perquè el Govern va dient que els funcionaris hem sigut pressionats i no ha sigut així”, sentencia.

En el cas de l'Institut Josep Lladonosa, l'equip de voluntaris del centre sí incorpora  part de la direcció. “Hi ha gent de l'equip directiu i uns altres que no”, puntualitza Pubill. A més d'instituts públics, també escoles concertades seran punts de votació en ciutats grans com Barcelona. És el cas de l'escola Sant Felip Neri de la capital catalana. La seua directora, Anna Regàs, afirma que quan se'ls va oferir la possibilitat d'obrir el centre per acollir les votacions no es van plantejar si açò podria implicar conseqüències legals. “En el moment de la decisió ho valorem entre el claustre i la gerència i decidim obrir el centre perquè ens sembla que el procés és democràtic, al marge d'independència o no, perquè les sensibilitats en l'escola són diverses”. Ella no és funcionària, i la comunicació els va arribar a través de l'Associació Escolar Catalana, que agrupa diversos centres concertats. Els deu voluntaris de l'escola Sant Felip Neri són personal docent del centre. “No tenim por”, afirma Regàs en ser preguntada sobre aquest tema.

Pubill, en canvi, assegura que els missatges del Govern que els directors dels centres podrien haver d'assumir responsabilitats han generat inquietud en alguns centres públics: “Els directors som els responsables del centre les 24 hores del dia. Esperem que tot vaja amb correcció, amb normalitat. Si açò després pot derivar cap a un problema cap a nosaltres, no ho sé. Esperem que no”. Entre els voluntaris, que es varen apuntar abans que el Govern recorreguera la consulta alternativa, existeix algun recel, però “ningú s'ha donat de baixa”, explica.

La gestió de l'espai

Les preocupacions de la responsable de l'institut del Maresme van d'altra banda: “El que em preocupa molt és la gestió de la gent que vindrà a votar”. En un municipi de més de 100.000 habitants, únicament s'han habilitat cinc instituts públics com a punt de votació. Per poc que hi haja una gran participació, toquen a uns quants milers per a cadascun. “Ací han tocat 28 taules electorals, és una animalada”, lamenta. “Tindrem un munt de gent que s'acumularà ací, em fa por que no es colen infiltrats amb ganes de boicotejar l'acte”, afirma la directora, que assegura que no se'ls ha comunicat res respecte  com es garantirà la seguretat durant la jornada. “En unes eleccions normals sempre tens dos policies a la porta, i es van alternant, ara sembla que no, que es dedicaran a donar voltes per la població, però com tot s'ha fet d'aquesta manera…”, expressa.

Al centre del Maresme, que acull també línies de batxillerat artístic, solen tenir exposats treballs dels alumnes a l'entrada, que han començat a retirar. “Haurem de traure-ho tot, tancar les portes que donen a tots els despatxos…”, apunta la directora, que critica que se'ls haja passat “tot el marró” als instituts públics. “Els concertats li varen dir a la consellera que ells estaven per el que fora, i a l'hora de la veritat, tancats”, lamenta.

Santi Pubill explica que estan molt atents a les novetats que puguen anar-se produint en un context en el qual no estan clars els límits legals. “Estem a l'expectativa i seguim les notícies al dia, el que tenim clar com a centre és que s'actuarà amb sentit comú”, assenyala.

Desconcert en els Mossos

Entre el col•lectiu dels mossos d’esquadra també s'ha generat certa inquietud pel paper que els tocarà exercir el diumenge, segons han denunciat aquesta setmana diversos sindicats policials. La primera ordre que varen rebre del Departament d'Interior els convocava a treballar el 9 de novembre però no entrava en més detalls, i ni tan sols nomenava la consulta. “Passaven els dies i la gent només sabia que treballarien però no sabia en quina”, assegura Toni Castejón, portaveu del Sindicat de Mossos d'Esquadra (SME). “Tothom s'imaginava a què anàvem, però amb tot el que està passant després de la decisió del TC i amb Mas que diu que tira endavant, arriba un punt en què es genera una pressió”, afegeix.
 

Foto que acompanya la notícia 'Mossos disposats a no acatar la injustícia espanyola', publicat en directe.cat.

“Sembla ser que ahir –dijous passat- a la vesprada va eixir una ordre de servei, que supose que tenen els comandaments, que és un document en el qual t'expliquen les funcions que s'han de fer i les que no”, explica Castejón. “El que farem és anar als llocs on s'ha de votar, estar per allí, no dins ni a prop, sinó a una distància prudencial, i vigilar que tot vaja bé”. Es mobilitzaran vora 7.000 agents, que hauran d'acatar ordres de jutges i fiscalia si aquestes es produeixen. L'escenari d'haver de retirar urnes, manté Castejón, “seria un desastre absolut”. “Esperem no arribar de cap de les maneres, encara que si arriba una ordre del Ministeri Fiscal o d'un jutjat no hi haurà més nassos, no tenim potestat discrecional ací”, argumenta.

El portaveu del sindicat policial assenyala que molts agents estan vivint “amb nervis” aquests dies previs davant la possibilitat que finalment hagueren d'intervenir als col•legis. “Es comenta la possibilitat que hàgem d'actuar d'aquesta manera, i açò a ningú li fa gràcia”, afirma. “Esperem que siga un dia de normalitat, nosaltres no hem de tenir cap protagonisme, açò és un tema polític i ací no pintem res. I el ministre ficant-nos pel mig dient que ‘els Mossos actuaran’, no fa falta… És més pressió, i a més no ho decidirà ni ell, ho decidirà un jutge. Però és aquesta guerra entre els dos governs…”, conclou.

El ministre de Justícia, Rafael Català, va afirmar aquest dijous que si la Generalitat deixa en mans de les entitats civils l'organització del 9-N, el Govern no farà res per  impedir-ho. El Govern, no obstant açò, ha assegurat que seguirà capitanejant el procés, i per exemple manté activa la web que informa de la jornada. Si no es tirara enrere, l'Executiu central tornarà a “exercir actuacions en defensa de l'Estat de Dret”, va sentenciar el ministre.

Aquest article s’ha publicat en La Marea. Traducció La Veu del País Valencià
 
next