Diari La Veu del País Valencià
Més de dos milions de catalans voten en un acte de desobediència col·lectiva

Brais Benítez / Barcelona

Poques vegades s’han pogut observar tants somriures davant una mesa de votació. En el ‘procés participatiu’ que aquest diumenge 9 de novembre s’ha portat a terme a Catalunya, succedani del que inicialment es pretenia, un referèndum, i després una consulta, més de dos milions de persones han acudit amb la voluntat ferma d’expressar la seua opinió sobre si Catalunya ha de ser un Estat, i si aquest ha de ser independent.

La consulta alternativa ha registrat llargues cues i ha sigut valorada com un “èxit” per les entitats independentistes i els partits pro-consulta. La Generalitat ha xifrat la participació en 2.043.226 persones, amb el 88,44% de les meses comptabilitzades, i ha assenyalat que la dada final rondarà les 2.250.000. La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha anunciat els resultats d’aquest escrutini provisional: un 80,72% de partidaris del Sí-sí, un 10,11% del Sí-no, i un 4,55% del No.

La jornada s’ha desenvolupat amb tranquil•litat, malgrat incidents aïllats, i ha tingut una gran repercussió internacional. Al voltant de 800 periodistes estrangers l’han seguit des del centre de mitjans habilitat a Barcelona. El Govern estatal ha expressat que no dóna “cap validesa” a les dades ofertes per la Generalitat. El ministre de Justícia, Rafael Català, ha comparegut finalitzada la votació per qualificar el procés participatiu de “propaganda política” i subratllar que el Ministeri Fiscal ho està investigant.

El president de la Generalitat, Artur Mas, s’ha atribuït la responsabilitat del 9-N: “Si la Fiscalia vol conéixer qui és el responsable d’obrir els col•legis, que em miren a mi. El responsable sóc jo, i el meu govern”, ha respost els periodistes. Mas ha sigut rebut amb crits de “president, president” a l’Escola Pia Balmes, de Barcelona, quan acudia a votar poc després de les 11 hores. Sobre la denúncia presentada per UPyD, Mas ha reptat: “Borden després cavalquem, que vagen presentant demandes”.

Centenars de milers de ciutadans han protagonitzat aquest acte col•lectiu de desobediència a Catalunya. Des de primera hora del matí, el sentiment predominant als carrers ha sigut d’il•lusió. Un gran aplaudiment s’ha repetit en les cues enfront els centres de participació, 1.317 en tota Catalunya, quan a les 9 en punt del matí s’han obert les portes. Entre els assistents, un somriure desobedient de complicitat: la suspensió de la jornada decretada pel Tribunal Constitucional no ha tingut efectes al carrer.

“Ja pot votar”, informava el gestor d’una de les taules situades a l’escola Drassanes del centre de Barcelona al primer votant del dia, Manu. Portava des de les 7.50 hores enfront el col•legi, més d’una hora abans de l’obertura. Es confessava “molt satisfet” per haver pogut acudir a dipositar una papereta a una urna, encara que siga de cartó. “Molt contenta de venir hui, a més és l’escola on van ser els meus fills, la qual cosa ho fa una mica més especial”, expressava Elvira, veïna del barri Gòtic de Barcelona, que fa dècades que regenta al costat de la seua germana un comerç d’alimentació. Saludava a diversos dels veïns que l’acompanyaven a la cua enfront l’escola Sant Felip Neri. A migdia, a molts dels col•legis hi havia més d’una hora de cua per dipositar el vot.

L’únic incident destacat s’ha produït a mitjan matí, quan cinc encaputxats han irromput a l’Escola d’Hosteleria de Girona i han tirat una urna al sòl. Els votants han retingut a un d’ells i la resta han sigut detinguts pels Mossos d’Esquadra, i han quedat en llibertat amb càrrecs. Alguns instituts havien clarejat amb silicona en el pany per evitar que obriren, unes incidències que s’han resolt ràpidament. També han aparegut pintades en contra de la consulta. Alguns centres, com l’IES Pedraforca de L’Hospitalet de Llobregat o la Salle a Barcelona, no han obert les portes perquè el director no ha acudit amb les claus. En aquests casos, s’han habilitat punts alternatius perquè els veïns que tenien assignats aquests centres pogueren dipositar el seu vot.

Una ciutadana fa cua per a votar amb el sobre i el DNI en la mà. L. B.

Prop de 7.000 agents dels Mossos d’Esquadra han patrullat els carrers per controlar que no es produïren incidents. S’han mantingut a una distància prudencial d’escoles, instituts i locals municipals. No han identificat a cap dels voluntaris que aquest 9-N portaven a terme el procés. La fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia obert diligències informatives aquest dissabte per identificar els responsables del 9-N, i va demanar els Mossos que identificaren els punts de votació i els responsables de cedir les claus per obrir-los. També va sol•licitar a l’empresa Unipost “la fulla per encàrrec, contracte i altres documents” relacionats amb la distribució de propaganda de la consulta, així com la persona o entitat que va subministrar “el llistat de destinataris o el mecanisme pel qual va obtenir dit llistat”. Finalment, no ha ordenat detenir el procés.

Unió Progrés i Democràcia (UPyD) ha presentat aquest diumenge una demanda contra Artur Mas; la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau; i el conseller d’Interior, Ramón Espadaler, per desobediència i prevaricació. En la denúncia instava a ordenar a les Forces de Seguretat de l’Estat procedir al “desallotjament i tancament” dels centres de votació “amb l’ús proporcional de la força si fóra menester en cas de resistència”. Societat Civil Catalana i Plataforma per Catalunya (PxC) també havien presentat denúncies demanant que es clausuraren els centres. La Fiscalia Superior de Catalunya ha considerat que la retirada de les urnes és una mesura “desproporcionada” i ha instat els jutjats que han rebut aquestes denúncies el fet que no prenguen aquesta mesura. El magistrat Gonzalo de Déu, que ha rebut les denúncies de PxC i UPyD, ha rebutjat retirar urnes.

Més enllà dels resultats, la jornada s’anava a llegir sobretot en termes de participació. Diverses personalitats catalanes havien expressat que hui no acudirien a votar, com el cantant Joan Manuel Serrat, per a qui aquest 9-N “més que una consulta sembla una manifestació”.

Aquest article s’ha publicat en La Marea. Traducció La Veu del País Valencià

Comparteix

Icona de pantalla completa