Joan Fuster (Sueca 1922-1992), explica el professor Carbó, “fou un cas modèlic d’escriptor vocacional, que va saber convertir en professió una profunda pulsió personal a comunicar-se per mitjà de l’escriptura”. El resultat de la seua intensa dedicació foren desenes de llibres, centenars d’articles apareguts en diversos periòdics al llarg d’una trentena d’anys, un seguit d’anotacions diàries -només en part conservades-, milers de cartes i de fitxes de treball.
La Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València, en el marc de la seua col·laboració amb l’Ajuntament de Sueca, ha volgut dedicar a l’anàlisi de la prosa i la creació literària una de les jornades que periòdicament dedica a l’estudi, la revisió i el debat entorn d’aspectes específics de l’obra fusteriana, de la seua personalitat i de les matèries que ocuparen en un moment o altre un àmbit i una funció centrals en les seues reflexions.
Amb aquest propòsit, diversos especialistes s’encarregaran de presentar visions detallades sobre parcel·les ben significatives de l’escriptura fusteriana. D’una banda, la seua tasca com a traductor, en particular de textos narratius (amb Albert Camus, en primer terme).
D’una altra, l’assagisme literari de l’autor de Diccionari per a ociosos, ben delimitat al costat dels seus estudis sobre història cultural i de les seues propostes civils. Igualment es tractarà sobre l’obra dietarista, mantinguda regularment durant anys i en bona part publicada, bé com a diaris, bé en reelaboracions i ampliacions com a assaigs particulars. Es parlarà també sobre la tasca de Fuster com a crític literari, una de les seues primeres aportacions, i més en concret en l’observatori que mantingué al setmanari barceloní “Destino”.
Per a abordar l’escriptura periodística s’ha triat el període situat entorn de la mort de Franco (1975) i que s’anomena la Transició política, l’única etapa en què Fuster pogué expressar-se en la premsa amb una certa llibertat i amb el desig d’intervenir en els canvis sociopolítics i culturals en marxa.
