RedactaVeu / EP / Madrid
La sonda Philae ha remès la que és primera imatge presa per una nau espacial des de la mateixa superfície d’un cometa, una fita sense precedents en la història dels viatges espacials. La imatge mostra les característiques previstes en el punt d’aterratge previst denominat Agilkia: una superfície plana coberta de pols, que permet un aterratge suau.
Aquest punt es troba en el cap del cometa, en una àrea que rep suficient llum solar com per a mantenir òptimes les seues bateries, però no obstant açò, informes de la retransmissió en directe del CNES francés mostren inestabilitat en les condicions de Philae després del seu aterratge. Concretament, la descàrrega de dades està sent més lenta de l’esperat, i els panells solars reben pobres nivells d’il•luminació.
La sonda Philae de l’Agència Espacial Europea (ESA) va aterrar amb èxit sobre el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, un moment històric per al sector espacial i per a Europa que es va produir a les 17.04, hores.
Culmina així una de les parts més importants d’aquesta missió, que va començar fa 10 anys i en la qual la nau Rosetta, l’encarregada de traslladar Philae fins a les proximitats del cometa, ha recorregut més de 500 milions de quilòmetres.
Aquest dimecres a les 10.03 hores (hora peninsular espanyola), es confirmava la separació de Philae de la nau i l’inici del seu camí a la roca. Aquest succés es produïa a 22 quilòmetres de 67P.
El lloc triat per a posar-se, batejat amb el mon d’Agilkia, té una bona il•luminació “necessària per a donar energia a la sonda per a realitzar el seu treball” i una superfície plana, així com un gran interès científic. Es tracta d’una zona amb penya-segats i roques de 12 metres d’alt, així com una bona combinació de gel i pols en la seua superfície.
A les dues hores de la separació, la Terra rebia el primer senyal de Philae, la qual cosa confirmava que les seues antenes estaven desplegades, i unes hores després la seua primera fotografia. Els científics de la missió destaquen entre els instruments que posseeix la sonda, el trepant, amb el qual s’aprofundirà en l’escorça del cometa amb una profunditat de fins a 20 centímetres. El material que arreplegue serà analitzat per altres instruments que posseeix.
67P/Churiumov Guerasimenko gira cada 12 hores, de manera que la sonda queda fora de l’abast de Rosetta -amb la qual es comunica per a enviar les dades a la Terra- durant sis hores, és a dir, es té contacte amb Philae 12 hores al dia.
Philae no es pot moure a través de la roca, però sí girar certs graus sobre si mateixa, per aquest motiu el seu treball es basa en el terreny sobre el qual es posa.
Cal assenyalar que una observació ha agafat per sorpresa als científics del RPC. El cometa sembla estar emetent una ‘cançó’ en forma d’oscil·lacions en el camp magnètic del seu entorn. Per a fer la música audible per a l’oïda humana, les freqüències s’han incrementat en un factor d’aproximadament 10.000. Aquesta cancó es pot escoltar en aquest enllaç.
Tres mesos sobre el cometa
Els projectes preparats per a Philae hauran de fer-se en els tres mesos següents al seu aterratge, ja que el cometa s’anirà acostant al Sol, el màxim del qual màxim es produirà a l’agost de 2015, i l’aparell no podrà suportar les temperatures a les quals s’exposarà.
Malgrat açò, l’ESA ha allargat la missió fins a desembre de 2015 i no es descarta que es puga perllongar fins a 2016. En aquest sentit, els científics han explicat que “Philae és només la guinda del pastís” i que Rosetta encara té molt que aportar fins que es convertisca en ‘brossa espacial’ prop de Júpiter, quan ja no puga arreplegar suficient energia del Sol.
Des del seu llançament, fa 10 anys, l’ESA ha invertit en aquest projecte 1.000 milions d’euros. Es tracta d’una iniciativa que es dirigirà des del centre ESOC a Alemanya, però la coordinació de la part científica es realitza des del centre ESAC a Madrid.
