Les malalties de les plantes ataquen els arbres i els cultius i poden fer malbé la fusta per la construcció i la producció d’aliments. No obstant açò, biòlegs de la Universitat d’Utah han descobert que els agents patògens que maten les plàntules d’arbres en realitat poden fer que els boscos siguen més diversos.
El nou estudi, els resultats del qual es publiquen a l’edició digital d’aquesta setmana de ‘Journal of Ecology’, respon un misteri sobre què fomenta que els arbres resistents a la sequera de la costa del Pacífic del Canal de Panamà puguen viure al llarg de la costa del Carib, més humida. La resposta està en els patògens de les plantes que causen malalties.
“Encara que les espècies d’arbres sensibles a les malalties de les plantes de planter no poden sobreviure als boscos humits i les espècies d’arbres sensibles a la sequera no aconsegueixen viure als boscos més secs, diferents espècies d’arbres habiten els boscos més humits i més secs a pesar que estan a 485 quilòmetres de distància” a Panamà, diu Phyllis Coley, un dels autors principals de l’estudi.
Els patògens contribueixen a la diversitat d’arbres
En altres paraules, els agents patògens dels arbres contribueixen a la sorprenent diversitat d’arbres als boscos tropicals de Panamà, segons aquest expert. El primer autor de l’estudi, l’estudiant de doctorat en Biologia Erin Spear, afig que és important perquè la “planificació de la conservació i les prediccions sobre com es distribueixen les espècies d’arbres poden canviar amb el canvi climàtic, la qual cosa requereix entendre els factors que influeixen en l’actualitat on poden i no poden sobreviure les espècies”.
Açò és particularment rellevant als boscos tropicals i altres que estan sota una gran amenaça de desforestació. Els boscos tropicals estan amenaçats, sobretot els boscos secs tropicals, a causa que els climes més assolellats i secs són millors per el creixement dels cultius i són els preferits per les persones. Al voltant del 90 per cent dels residents a Panamà viu al vessant del Pacífic, el més sec del país.
Funcions del bosc
Els boscos són essencials per alimentar i donar refugi els animals, el subministrament d’importants medicaments, l’emmagatzematge de carboni i aigua, i la reducció de l’erosió. Aquestes funcions estan influenciades per les diferents espècies que habiten a un bosc, per la qual cosa és essencial entendre per què certs tipus d’arbres poden sobreviure a unes àrees però no a unes altres.
Els boscos de Panamà també són importants econòmicament, perquè les arrels dels arbres limiten quant sòl s’erosiona al Canal de Panamà, la qual cosa garanteix que els grans bucs de contenidors puguen passar. Els investigadors també creuen que els boscos ajuden a mantenir els nivells d’aigua al canal perquè el sòl forestal emmagatzema aigua, soltant-la lentament als rierols que alimenten el canal durant l’estació seca.
Spear va portar a terme l’estudi a dos llocs de bosc al centre de Panamà: un al gran Parc Natural Metropolità a la ciutat de Panamà, a la part seca del Pacífic, i altre a una propietat privada a la zona de Santa Rita, al costat més humit del Carib. Aquesta investigadora va plantar més de mil llavors d’arbres, incloent espècies típiques dels boscos més humits i més secs, en 30 llocs en cada zona, aconseguint que brollaren 725 llavors.
Quan es van plantar les llavors, els investigadors les van cobrir de malla de filferro per protegir les llavors i les plàntules de ser aixafades per branques d’arbres o menjades pels animals. Spear va visitar setmanalment tots dos llocs i va prendre notes sobre les 725 plàntules.
De les 725 plantes que van germinar, el 38 per cent va patir danys causats per patògens, incloent un 11 per cent de les plàntules mortes per agents patògens. En comparació de les plantes de planter al bosc més sec, les del bosc humit tenien un 74 per cent més probabilitats de patir danys causats pel patogen i posseïen un 65 per cent més probabilitats de morir per culpa dels agents patògens.
“Però el que realment crida l’atenció és que el dany causat pels patògens presentava cinc vegades més probabilitats de ser letal per les plàntules d’espècies forestals de zona seca que d’humida”, suggerint que les espècies de zona seca i humida difereixen en la seua capacitat per detenir o alentir la infecció, segons Spear.
