Reportatge especial de Rafa Arnal per a La Veu
Ahir, dia 12 de novembre i al pati interior de l’Institut Français de València, tingué lloc l’emotiu acte que, amb motiu dels 70 anys de l’Alliberament de París i en homenatge a ‘la Nueve’ (2a Divisió Blindada del General Leclrec) formada per republicans espanyols i majoritàriament llibertaris, sota el comandament d’Amado Granell, foren l’avantguarda, les primeres i minses forces que entraren en París al descobert fins al mateix ajuntament, a boqueta nit del 24 d’Agost de 1944, on els va rebre Georges Bidault cap de la resistència francesa que havia ocupat l’edifici. Un G. Bidault que, per altra part, embrutà la seua memòria de resistent al nazisme al ser un dels fundadors de l’OAS en Algèria.
Amado Granell (Borriana 5/11/1898 – Sueca 12 /5/1972) fou un oficial de l’Exèrcit Popular de la República que al llarg de la guerra civil assolí el comandament de la 49a Brigada Mixta. En finalitzar aquesta arriba a Orà, a l’Algèria colonial francesa, embarcat a l’Stanbrook on passa per diversos camps de concentració i treball fins l’arribada dels nord-americans. En ser alliberat, s’integra a les forces legionàries de la França Lliure amb el grau de tinent i participa als combats del nord d’Àfrica fins l’expulsió de l’Afrika Koros de Rommel. Amb el trasllat de la 2a Divisió Leclerc a Anglaterra, participa al desembarcament de Normandia, sempre en avantguarda fins a París…després l’Alsàcia, Alemanya fins arribar als Alps Bavaresos per ocupar el mític Niu de l’Àguila, el refugi del mateix Hitler. Dels gairebé 200 combatents de ‘La Nueve’ a la seua fundació, 144 arribaren al desembarcament de Normandia i sols 16 van sobreviure al final de la guerra. Aquestes xifres donen una idea de la magnitud, la valentia i la implicació d’aquells republicans espanyols en la seua lluita contra el feixisme i per les llibertats.
Desfilada de ‘La Nueve’ el 26 d’agost de 1944. Amado Granell conduïa el Tatra 57K.
Gérard Teulière i Alain Fohr.
Evelyn Mezquida
Allò més vergonyós al llarg de la tan piulada “Transición Española” és que han hagut de passar gairebé 40 anys perquè Amado Granell tinguera un reconeixement oficial al País Valencià, i aquest reconeixement públic, l’ha fet al cap i casal l’Institut Français,en instal•lar una placa commemorativa al pati interior del mateix, de reconeixement als republicans espanyols que participaren en l’alliberament de França, simbolitzats per la gesta d’Amado Granell, placa descoberta per en Jerôme Bonnafont, actual ambaixador de França a Espanya, en un sentit acte que, així mateix, comptà amb la presència d’Aurora Granell i Aurora Torres Granell, (filla i néta respectivament) de l’alliberador de París i els parlaments de Gérard Teulière (director de l’Institut Francés a València); Alain Fohr (conseller Cultural de l’Ambaixada de França a Espanya; Evelyn Mezquida (autora del llibre “Los españoles que liberaron París”); Paco Roca (autor i il•lustrador de “Los surcos del azar”); el mateix ambaixador Jerôme Bonnafont i la col•laboracio del cor d’alumnes del mateix institut que interpretaren diverses cançons mítiques de la guerra d’Espanya (¡Ay Carmela!) i de la Resistance française ( Le Chant dels Partisans, Fleur de París, Marche de la 2e DB…).
Paco Roca.
Jerôme Bonnafont.
Al patí de L’Institut Francaise que es quedà petit, hi havia representació i companyonia de les diverses associacions -la de l’Stanbrook, per descomptat – , universitat i personatges de l’esquerra i la cultura valenciana, en contrast amb l’escassa presència del “poder actual”, sols representats -pareix ser- per Jose Ramón Calpe, (Alcalde de Borriana).
Aurora Granell, filla d’Amado Granell i Vicent García Devis.
Un moment de l’actuació de la coral.
Rafa Arnal, Empar Joan i Annike Valldecabres, de l’Associació Stanbrook.
Honor i llarga vida a la Memòria Republicana.
