Un grup d’investigació de la Universitat de València (UV), dirigit pel catedràtic de Geografia i vicerector de Participació i Projecció Territorial, Jorge Hermosilla, ha recuperat, dins el marc d’un projecte pioner sobre patrimoni hidràulic en territori tunisià, una galeria d’aigua al Guetar (Gafsa). L’última fase va ser executada mitjançant el programa de cooperació ‘0,7 Una Nau de Solidaritat’ de la Universitat de València, ha informat la institució acadèmica.
El dia 16 de novembre va ser la data triada per la Unesco per celebrar el Dia Internacional del Patrimoni Mundial amb motiu de la Convenció de Patrimoni Mundial, Cultural i Natural que es va signar a París el 1972. Sobre la conservació del patrimoni és, precisament, el treball que ha realitzat l’equip de Jorge Hermosilla des de l’any 2002 en l’àmbit mediterrani.
Amb aquest projecte s’ha tractat de detectar, estudiar, recuperar i posar en valor el patrimoni hidràulic subterrani que encara es conserva en forma de galeries d’aigua construïdes entre els segles XVIII i XIX a les riberes mediterrànies i que remunten el seu origen a les terres d’Orient Mitjà.
“Durant segles, la tècnica dels ‘qanats’ o ‘foggara’, com es denominen habitualment aquestes galeries, es difon per les dues riberes del Mediterrani fins arribar a la península ibèrica”, apunta Hermosilla.
El seu equip, la unitat de recerca ‘ESTEPA – Estudis del Territori, Paisatge i Patrimoni’, va iniciar el treball al territori valencià. Amb el suport de l’AECID, l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional i Desenvolupament, diversos anys després, es va traslladar a Tunísia, per abordar l’estudi de les galeries d’aigua tunisianes. I en particular a la governació de Gafsa, on va arrancar una recerca pionera a l’oasi del Guetar, lloc que presenta “el millor conjunt de galeries del país”, afirma l’investigador, mitjançant el suport del Programa 0,7 de la Universitat.
El projecte de l’AECID, durant 2009 i 2013, realitzat per la unitat ESTEPA, ha representat una fita. “Mai s’havia fet un estudi d’aquesta naturalesa a Tunísia, ha sigut una recerca pionera perquè, d’una banda, aborda la totalitat del territori tunisià i, per altra, ho fa a partir d’un element patrimonial comú, que és la galeria d’aigua. Vam fer un estudi detallat d’entre 110 i 120 d’aquestes galeries”, puntualitza.
Paral·lelament, es va iniciar el projecte de rehabilitació d’una galeria d’aigua (‘qanat’) en col·laboració amb l’Associació per la Conservació de la Medina del Guetar i l’Institut de les Regions Àrides (IRA), finançat pel Programa 0,7 de la Universitat de València.
La població tunisiana del Guetar concentra més d’una trentena de galeries (‘moukoula’ en la llengua autòctona), un conjunt que va donar origen a l’oasi que hui presenta. L’equip de recerca de la Universitat de València va triar una d’aquestes galeries, de nom ‘Aín Bousoufa’ (‘aín’ significa ‘font’), per tractar-se de la que mantenia completa la seua estructura bàsica (galeria, llumeneres i bocamina).
“La galeria Aín Bousoufa té entre 26 i 28 pous o llumeneres, conserva la bocamina (l’eixida a l’exterior de la galeria horitzontal) al centre del palmerar, es configura com el model típic d’una galeria tunisiana i, a més, està en contacte amb un relleu muntanyenc destacat, les muntanyes Jbel Orbata, que provoquen precipitacions estacionals i permeten l’acumulació dels recursos hídrics subterranis”, assenyala Jorge Hermosilla.
Aquesta galeria contactava amb el nivell freàtic de la muntanya Jbel Orbata. El funcionament d’un sistema de galeries d’aigua consisteix, precisament, en la captació d’aigua subterrània acumulada als peus del relleu muntanyenc. Les galeries es caracteritzen per un pendent molt suau, que facilita l’eixida de l’aigua per gravetat, sense necessitat de forces motrius addicionals (humana, animal, mecànica). Les galeries s’estenen des dels peus de les muntanyes fins el pla, ocupat per l’oasi. D’aquesta manera, no va ser necessària la construcció de pous.
La longitud de la mina, en aquesta ocasió, supera el mig quilòmetre. És per açò que hi ha prop d’una trentena de llumeneres, que actuen com a respiradors, entre la galeria i el nivell freàtic. Aquest sistema d’extracció d’aigua, ideat especialment per cultius de regadiu, en particular la palmera datilera, ha sigut tradicional a les riberes mediterrànies des de fa segles.
Abandó
No obstant açò, en el cas de la regió tunisiana, aquest patrimoni hidràulic ha entrat en crisi pel seu abandó a les dècades dels seixanta i setanta del segle XX, en ser substituït per pous d’extracció vertical.
Hermosilla explica que aquell va ser el moment de l’expansió econòmica tunisiana, sota el govern del president Habib Bourguiba. Una política econòmica dirigida a la modernització de l’agricultura i, amb açò, l’expansió de l’agricultura de regadiu a través de pous. Aquest sistema de captació va reduir el nivell freàtic i, com a conseqüència, les galeries van deixar de funcionar. Els pous capturaven aigua amb cabals superiors al sistema tradicional, augmentant així l’espai de regadiu i deixant inservibles les galeries.
“Ara ja no hi ha marxa enrere -assevera-. L’economia de Tunísia, sobretot a les zones d’interior, depén bàsicament de la ramaderia extensiva i del cultiu d’olivera i d’oasi -aquests últims s’han ampliat per la producció del dàtil-, i, per tant, necessiten explotar els nous sistemes de regadiu”.
La posada en valor d’Aín Bousoufa i la seua transcendència internacional
Donades les circumstàncies, l’equip d’investigació valencià va desenvolupar el projecte de recuperació de la galeria Aín Bousoufa per tractar-se, entre altres raons, d’un punt turístic estratègic que revaloritzaria la zona i milloraria les condicions patrimonials, econòmiques i socials de la població local. Així doncs, s’ha realitzat la recuperació parcial de la galeria, posant així en valor la mina i fent-la visitable, encara que no ha sigut possible reprendre el cabal d’aigua.
Per açò, “s’han rehabilitat totes les llumeneres, la bocamina, el pou mare i bona part del túnel horitzontal”, explica el director del projecte. D’altra banda, s’han portat a terme una sèrie d’accions de divulgació per conscienciar del valor patrimonial de la galeria la població autòctona. La televisió tunisiana va recopilar a un reportatge les obres realitzades.
