Antoni M. Badia i Margarit. In memòriam, per Josep Daniel Climent
ACN / Barcelona
Antoni M. Badia i Margarit (Barcelona, 1920) va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, i va dedicar la seua tesi doctoral a la morfologia històrica. Al 1948 va esdevenir catedràtic de gramàtica històrica de la llengua espanyola a la UB i al 1977, de gramàtica històrica catalana.
Ha combinat la docència amb la investigació i ha centrat la seua recerca en el camp de la lingüística històrica, sobretot catalana, dins la tradició de Ramón Menéndez Pidal. S’ha dedicat, també, als estudis de dialectologia (aragonès i català) i a la geografia lingüística, àrea dins la qual es va dedicar a l’Atles lingüístic del domini català’.
Badia també s’ha dedicat a l’onomàstica i, a partir del seu contacte amb lingüistes estrangers i de les seues estades a Alemanya i als EUA s’ha dirigit a altres àmbits. La comparatística, la història de la lingüística, les relacions del català amb les llengües veïnes, i alguns aspectes de sociologia lingüística han estat objecte del seu estudi i parcialment recollits a ‘Llengua i cultura als Països Catalans’.
En el camp de la sociologia lingüística, ‘La llengua dels barcelonins’ és la seua obra més important, però també destaquen ‘Gramàtica històrica catalana’ i la ‘Gramàtica catalana’. Al 1995 va publicar la seua ‘Gramàtica Catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica’. Ha estat president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973-76) i president del Grup Català de Sociolingüística, des del 1974.
Ha estat rector de la Universitat de Barcelona (1978-86) i és Doctor ‘honoris causa’ de set altres universitats. És membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1955) i de l’Institut d’Estudis Catalans (1968), la Secció Filològica del qual presidí en 1989-95.
Entre altres distincions, al 1997, l’Institut d’Estudis Catalans li va lliurar una medalla en l’acte de celebració del 90è aniversari de la institució i al 1999 rebé la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic. Ja al 2003, Òmnium Cultural li va donar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
