Malgrat que la pilota valenciana és un esport on quasi sempre juguem en equip, és profundament individualista, però on els companys acabem fent un vincle molt especial, i hui s’ha acomiadat un dels que el vincle ha sigut més especial. Ens ha demanat disculpes als companys per si alguna vegada hem tingut algun “brega”. No calien aqueixes disculpes, la pilota és un joc calent i de vegades passen aquestes coses, però d’ací mai ha passat, i personalment i com a jugador no tinc res que perdonar-li i molt que agrair-li.
Amb ell com a adversari, he gaudit dels millors dies de pilota, i hui he sentit que s’emportava un trosset de la meua història amb ell. Mai hem tingut una relació d’amistat tan forta com amb altres companys, però sí que ha sigut especialment estreta en moments complicats i sempre d’un profund i recíproc respecte. Els dos hem estat molts anys “trencant-nos les mans” al més alt nivell i sempre a l’altra part de la corda, on sols nosaltres dos sabíem el patiment que de vegades hem sofrit per la forta rivalitat i “malentesos”, més provocats des de fora que per nosaltres dos. I quan ha arribat algun moment complicat sempre ens hem buscat com a confidents perquè som dels pocs que realment hem sentit i comprés l’altre.
Tal volta, sense ell, hui tindria algun títol més, però quan els anys passen te n’adones que tot el que vas guanyar ahir, hui no val. Sempre he dit que la pilota és un estil de vida, una malaltia, una droga que t’enganxa i t’enamora fins al final dels teus dies. L’experiència vital i el record de totes les partides, finals, desafiaments…, quedaran per sempre, he de donar-li les gràcies per haver-ho compartit amb un altre “ionqui enamorat” de la pilota com és ell i fer un xicotet lloc en la història d’aquest esport. Açò és el que per a mi sempre ha sigut el més important, més que els títols, i així ho ha dit ell: “No m’agradaria que em recordaren pels 11 individuals”, pot estar tranquil, que se li recordarà per això i per moltes coses més.
Finalment, agrair-li un dels millors regals que m’ha fet: Compartir amb ell “l’última” partida seua el pròxim 27 de desembre a Pelaio. Hui quan he vist els cartells de les partides del comiat que va a fer, he pensat: “Com m’agradaria formar part del cartell d’eixa partida!”, doncs no ha fet falta que ho diguera, ell mateix ha dit públicament que va comunicar a l’empresa que li agradaria que fóra jo el que l’acompanyara en eixe dia tan especial, pel que estic com un xiquet amb sabates noves, molt emocionat i eternament agraït.
Moltes gràcies per tot Àlvaro, i et desitge en aquesta nova etapa, com a mínim!, la mateixa sort que en aquests anys dins dels trinquets. Et trobaré a faltar!
José Cabanes “Genovés II”
