Bel Carrasco / eldiario.es
Els temps canvien, i cada vegada més ràpid, però la cerca del plaer sexual perdura, encara que es disfresse davall diferents màscares i utilitze suports cada vegada més sofisticats. La pervivència històrica de l'erotisme es plasma en un llibre del bibliòfil i historiador Rafael Solaz que es va presentar recentment en la Universitat de València amb el sucós títol de 'Figues i naps' (
Rom Editors).
Aquest diccionari eròtic valencià està farcit de termes que fan referència al món hortofrutícola i a l'alegria de l'horta: Nap, figa, bacora, cotorra, pardal, piu, parrús. És un dels trets distintius de la sexualitat mediterrània, que es practica entre tarongers i arran de mar. Amb 257 pàgines i unes 300 il·lustracions, el llibre inclou fragments de literatura eròtica popular, cançons, refranys, poesies, sàtira fallera, obres prohibides, ocultes, etc.
“La literatura i el pensament popular van units a les nostres tasques quotidianes”, diu Solaz. “Un poble agrícola relaciona els productes que l'envolten per a aplicar-los a l'univers eròtic. El glossari verd que acompanya l'obra n'inclou molts”.
El text abasta des del segle XV fins als nostres dies, un recorregut per l'erotisme canviant segons èpoques, esguitat de prohibicions i crítiques moralistes. Recupera una part de la literatura oculta, en ocasions basada en la memòria oral, records transmesos de generació en generació.
Revistes eròtiques i bordells
Les revistes eròtiques van nàixer en el segle XIX i en el XX aquest tipus de publicacions va experimentar una eclosió, sobretot a partir de la segona dècada. “És molt conegut el llibre de finals del segle XIX titulat
La Mancebía de Valencia, de Manuel Carboneres”, conta Solaz. “Un altre llibre que va tractar la història i recorregut de la prostitució a València va ser
La València Prohibida, que vaig publicar en 2004. En els locals del carrer de Quevedo es van veure els primers cabarets molt concorreguts i es venien revistes i postals eròtiques i algunes pornogràfiques d'importació”.
També en els bojos anys vint es van obrir locals com el saló El Dorado, La Rosa, Bataclán o Edén Concert. “Eren cabarets units a sales de ball i a bars servits per senyoretes, o siga prostitutes, centres eròtics festius, amb sessions artístiques, frívoles i entretingudes. Un servei carnal corrent costava entre deu i vint pessetes. Es van editar alguns fullets per a preservar la salut, sobretot orientats a evitar les malalties venèries”.
Durant un bombardeig en plena guerra civil, en un local del carrer de Ribera es van apagar els llums. En finalitzar es va il·luminar de nou la sala de ball com si res haguera passat. Una corista cantava: “Tinc una casa amb dues entrades, a la qual s'accedeix amb facilitat, bé per davant, bé per darrere”. A bon entenedor poques paraules basten.
Llistat de carrers de la prostitució
Els orígens del Barri Xinés de València es remunten al segle XIV amb la instal·lació del Partit, situat en l'actual Beneficència, un lloc regulat, voltat per murs, amb petites casetes on s'exercia la prostitució. Quan a principis del segle XVII s'elimina el Partit, la prostitució s'estén per l'anomenat Bordellet dels Negres, entre la Universitat i el Teatre Principal.
Ja al segle XIX al final del carrer de la Nau i àrea del Parterre existien carrerons que també comptaven amb la presència de prostitutes. A poc a poc el tràfic sexual va ser desplaçat cap al cèntric barri de Pescadors, entre els actuals carrers de les Barques i Roger de Lauria. Amb l'enderrocament del citat barri, a principis del segle XX, la prostitució es desplaça cap al carrer de Quevedo i adjacents, fins que l'obertura de l'avinguda de l'Oest trasllada el comerç carnal cap a una zona immediata, el barri del Pilar o de Velluters.
És llavors quan a aquest lloc se li dóna el títol de Barri Xinés. Va tenir el seu apogeu entre els anys quaranta i seixanta, i va decaure en els huitanta. En l'actualitat el barri de Velluters i els seus carrers s'han regenerat, la qual cosa ha provocat que tan sols quede un carrer com a record: el de Viana, amb pocs locals, un lloc considerat com l'última frontera del Xinès, un record que llangueix.
Aquesta informació ha sigut publicada en
eldiario.es. Traducció: La Veu del País Valencià.
