Un estudi del sistema binari d’estels ‘MY Camelopardalis’ confirma que el seu període orbital és el més curt detectat i que tots dos cossos giren sobre el centre de masses comú en menys d’1,2 dies. Es preveu que el sistema, tan pròxim que ja comparteix embolcall, s’acabarà fusionant i es convertirà en un estel supermassiu.
Els experts apunten que aquest resultat mostra la viabilitat d’alguns models teòrics que suggereixen que els estels més massius han de formar-se per fusió d’estels menors.
A la Via Làctica, gran part dels estels s’han format en sistemes binaris o múltiples. “En aquests sistemes tots els estels descriuen òrbites entorn d’un centre de masses comú. En particular, les estreles molt més massives que el Sol, les que contenen una massa equivalent a la de molts sols, tendeixen a aparéixer sempre en companyia”, ha explicat l’autor principal del treball, Javier Lorenzo, de la Universitat d’Alacant.
Un exemple particularment notable d’aquest procés és el sistema estudiat en aquest treball ‘MY Camelopardalis’ (MY Cam). Es tracta de l’estel més brillant del cúmul obert ‘Alacant 1’, identificat com una petita guarderia estel•lar per investigadors de la Universitat d’Alacant.
MY Cam és coneguda com una binària eclipsant, un sistema en què un estel passa per davant de l’altre cada vegada que completa una òrbita, donant lloc a canvis en la lluentor del sistema. Aquesta propietat de les binàries eclipsants permet conéixer moltes de les característiques de les estreles components.
“La corba de llum mostra que el període orbital del sistema és de tan sol 1,2 dies. Donada la grandària dels estels, han d’estar enormement a prop per poder fer una volta completa en tan poc temps”, ha precisat altre dels autors, Sergio Simón, de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC).
Sobre aquest tema, indica que els estels es desplacen a una velocitat superior al milió de quilòmetres per hora, però, al estar tan a prop, les forces de marea que s’estableixen entre elles les forcen a rotar sobre si mateixes en el mateix període. “És a dir, cada estel gira sobre si mateix en poc més d’un dia, mentre que el Sol, que és molt més xicotet, gira sobre si mateix una vegada cada 26 dies”, afig.
Masses equivalents a 28 vegades la del Sol
Però, a més, les estreles d’aquest sistema són enormement massives. Les seues masses equivalen a 38 i 32 vegades la del Sol. Uns estels tan enormes no s’acomoden fàcilment a una òrbita tan xicoteta i l’estudi conclou que s’estan tocant i el material de les seues capes exteriors forma un embolcall comú (el que es coneix com una binària de contacte).
Amb aquestes dades, publicats a ‘Astronomic & Astrophysics‘, es confirma que MY Cam és una de les binàries de contacte més massives que es coneixen, i la més massiva els components de la qual són tan joves que no han començat encara a evolucionar. “Aquest és l’aspecte més interessant de MY Cam, ja que el seu futur previsible permet confirmar algunes de les teories actuals sobre formació d’estels extremadament massius”, ha apuntat el científic Ignacio Negueruela.
Formades durant els últims 2 milions d’anys
Les propietats de les dues components de MY Cam fan pensar que es tracta d’estreles extremadament joves, formades durant els dos últims milions d’anys, i açò permet sospitar que el sistema es va formar tal com és ara, encara que potser els dos estels no arribaven a tocar-se inicialment.
Es creu que l’evolució del sistema donarà lloc a la fusió dels dos estels en un únic objecte, encara que els detalls del procés de fusió es desconeixen. Alguns models teòrics suggereixen que el procés de fusió serà extremadament ràpid, alliberant una enorme quantitat d’energia en una espècie d’explosió. Altres treballs afavoreixen un procés menys violent, però en qualsevol cas espectacular.
“De totes maneres, molts astrofísics creuen que la fusió de les components d’una binària molt propera és potser la manera més efectiva de generar estels extremadament massius. MY Cam és el primer exemple d’un sistema que pot donar lloc a un d’aquests objectes”, conclou Negueruela.
