En sols 10 anys, i malgrat la creixent professionalització de les dones en les explotacions agràries i ramaderes, més de 24.000 dones titulars d’explotacions agràries van abandonar l’activitat al País Valencià, la qual cosa suposa en termes percentuals un 43%. Aquestes dades són el resultat d’un estudi elaborat per l’Àrea de la Dona de La Unió de Llauradors, comparant els censos agraris de 1999 amb el de 2009.
Més escandalosa és encara la xifra del descens en la franja compresa entre les dones titulars de menys de 25 anys, amb un descens del 89%; del 81% en la de 25 a 34 anys, del 62% en la de 35 a 44 anys o del 44% en la de 45 a 54 anys. De 65 anys en endavant s’ha reduït únicament un 31%, la qual cosa reflecteix la resistència de les dones -igual que succeeix als homes- a seguir estant actives malgrat haver superat la xifra de jubilació, circumstància que es deu fonamentalment a la percepció d’unes pensions inferiors a les del Règim General, ja que la pensió de complement a mínims és d’únicament 587 euros per paga i davant la falta d’un relleu generacional digne i viable.
L’Àrea de la Dona de La Unió demana mesures efectives per part de les Administracions Públiques per a invertir aquesta situació i fer visible el treball de les dones agricultores i ramaderes en les seues explotacions i en tot el que competeix a la seua labor en les zones rurals.
El sector agrari té grans reptes per davant, com són la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC), la competència dels mercats, les adversitats climatològiques, el retard en el cobrament de les ajudes o l’accés a la formació contínua davant una apatia política que contínuament desoeix les necessitats sectorials i el món rural.
Davant aquest context de dificultat, la falta de dones joves en el sector es tradueix també en la seua escassa participació en les estructures socials agràries, ja siguen organitzacions agràries, cooperatives o bé associacions. Les raons socioculturals sembla que no han canviat al llarg dels anys.
