Sé de sobra que generalitzar és una injustícia però, eixe és el sentiment que patim tota la gent de poble en vore que fa un any que la pilota s’ha quedat a fosques. La pilota valenciana és un sentiment i el vertader ADN dels que som i ens sentim valencians. No hi ha cap esport amb més virtuts i mes noblesa que en el joc de pilota. Els valencians sempre hem sigut persones de paraula. I al trinquet i als carrers continuen sent homes de paraula.

En el pla personal, la desaparició de RTVV va ser un colp molt fort per a mi. Però encara es va fer més dolent quan parlava amb els jugadors professionals i em contaven que ocorria al seu voltant. Vos donaré noms que a tots us resultaran familiars.

_{Càmera de Canal 9 al trinquet de Genovés. Fotografia d’Agustí Perales}

La mare de Ximo Oltra (el gran feridor i exjugador de Genovés) és una dona d’avançada edat que sempre esperava que fóra diumenge de vesprada per vore la partida per Punt Dos i vore el seu fill i la resta de jugadors i veïns del seu poble que apareixien en les retransmissions. A esta dona li han arrancat una part de la seua ànima.

Canviant de comarca i viatjant al poble de Benavites, una veïna de Dani (de més de 70 anys) no es perdia les partides de la temporada en què Miguel i Dani van guanyar el Bancaixa. Un dia Dani me la va presentar i li vaig dir que la saludaria per la televisió. Ho vaig fer i la dona va plorar en rebre la salutació. A l’endemà la tia Maria era tema de conversa en un poblet d’uns 700 habitants.

_{Soro III jugant a Montcada. Foto realitzada desde la perspectiva de les càmeres de TV}

Pujant cap a Castelló recorde que, un diumenge de matí a Alcàsser, Pablo de Borriol li va guanyar en una final de juvenils a Pablo de Sella. Esta gesta va provocar que per la megafonia de l’Ajuntament del poble de Borriol anunciaren que eixe dia de vesprada i en la matinada es podria vore en diferit la partida. La notícia va córrer com la pólvora.

Si parlem de terres alacantines, mai he tingut més facilitats per fer una retransmissió de llargues com vaig trobar a Sella. L’ama d’un supermercat em va dir: “pugen al balcó de ma casa vosté i el càmera i vora quina visió més bona té de la partida.”

Anècdotes d’estes en tinc 50.000.

Una dona que estime molt i que sap el que és parlar de pilota és la Iaia de Jose Genovés i sogra de Paco Genovés. Esta dona sempre parla clar i alt. Un dia comentava amb ràbia què li pareixeria a “Cabra” si li furtaren la ‘querida’ “. Així es sentia ella sense les partides dels diumenges a RTVV.

Anècdotes en tinc moltes més per a contar. Però el que vull transmetre-vos és el dany que se li ha fet a la pilota. Ens han arrancat de soca-rel els sentiments més íntims.

>

ccoortvv

Em sap molt greu per tots els nostres majors. Molt, molt.

Em bull la sang en vore com la “Barbaritat Valenciana” ha dilapidat milions d’euros amb les mascotes del València CF, Vila-real o en un amistós de bàsquet a Castelló on Fabra per fer-se la foto amb el Seleccionador Orenga (excompany d’estudis) va ordenar que pagaren 300.000 euros pel capritx. I què li ha arribat a la pilota? No cal que conteste.

Sempre he opinat que tot allò que no ix a la tele o a internet és com si no exisitira. Com han d’arribar diners de patrocinadors a la pilota si després no veuen la repercussió mediàtica???

Fa unes setmanes vaig estar a Sueca amb Adrià. Al trinquet ja no queden cartells publicitaris. Em deia Adrià que li entraven ganes de plorar. És l’enèsima injustícia que patim per culpa d’un inepte president posat a dit i que té de valencià el que jo tinc de retor. (amb tots els respectes per a l’església).

Tot açò és el que pense quan em parlen del tancament de RTVV. No pense que vaig perdre el lloc de treball. Pense en les persones i en els sentiments. Què és la pilota? El nostre sentiment.