Aquestes són algunes de les mesures incloses en les conclusions de les XXIV Jornades Nacionals de Jutges Degans, que han congregat a València vora 50 professionals, en representació de prop de 2.000 jutges, “en un moment clau per a la justícia, en el qual està en joc el prestigi del sistema judicial” i en el qual afirmen estar “preparats” per a afrontar els reptes actuals, però adverteixen que “sols” no poden per la seua dependència “en l’econòmic i pel que fa a lleis i instruments processals”.
“El poder judicial serà l’eficient que vulga que siga el poder executiu i legislatiu”, ha indicat el jutge degà de València, Pedro Viguer, en la presentació del document, en la qual el seu homòleg de Màlaga, José María Páez, ha urgit a “traure la justícia del debat polític” i ha reclamat “un gran pacte entre partits per a definir, d’una vegada, el model de justícia que es vol tenir”.
“Tardarem, però arribarem, i la ciutadania pot estar absolutament tranquil·la perquè la justícia s’aplica i la justícia funciona, lenta però funciona”, ha recalcat Páez, qui considera “molt difícil afrontar macrocauses” amb els mitjans actuals.
Els jutges també han demanat una “llei de segona oportunitat” per a “permetre eixir del forat” els “petits deutors” abocats a concursos, “oblidats” per la llei actual i que “perden tots els seus béns i, malgrat açò, els seus deutes els perseguiran tota la seua vida i els sumiran en la mort civil i en l’economia submergida”.
Limitar els indults
Han advocat així mateix per limitar els indults als qui tinguen informe favorable del tribunal i la suspensió de la pena mentre tramiten la petició, després de l'”abús” registrat, així com per comptar amb tribunals i jutjats especialitzats en assumptes econòmics “a nivell autonòmic i fins i tot provincial”, per potenciar la cooperació jurídica internacional per a eliminar paradisos fiscals i per crear “una policia judicial autèntica”, la figura de “jutge assessor” i un cos de perits comptables que assessoren els jutges.
En matèria de corrupció, demanen ampliar el termini de prescripció, introduir el delicte d’enriquiment il·lícit o injustificat de càrrecs públics durant el seu mandat i el de finançament il·legal de partits polítics i agreujar les penes per tràfic d’influències, prevaricació i negociacions prohibides a funcionaris, entre d’altres.
Defensen així mateix reduir la quota defraudada en delictes contra la Hisenda Pública, agreujar penes per omissió del deure, denunciar i perseguir determinats delictes, introduir una modalitat de delicte d’obstrucció a la justícia per no remetre al jutge la documentació requerida o enviar-la incompleta, agreujar la desobediència a l’autoritat judicial comesa per funcionari, limitar o prohibir suspendre o substituir penes per corrupció i despenalitzar faltes.
En les seues ’58 reflexions per a la reforma del procés penal i la lluita contra la corrupció’, també inclouen augmentar la ràtio actual d’11 jutges per cada 100.000 habitants fins a la mitjana europea de 21, destinar a justícia “almenys el 3%” dels Pressupostos Generals de l’Estat, autonomia pressupostària o un percentatge “mínim i garantit” per a justícia, ordenar el repartiment de competències, modernitzar i compatibilitzar sistemes informàtics autonòmics i amb Fiscalia, i flexibilitzar l’organització judicial.
Al seu judici, convindria realitzar “profunds canvis” en el sistema de selecció i nomenament dels membres del Tribunal de Comptes, del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional, que consideren “excessivament dependent dels partits polítics”.
