Els representants d’aquesta plataforma han presentat un informe sobre la vulneració de drets lingüístics individuals i col•lectius per registre de la Generalitat Valenciana on es posa de manifest que la Conselleria d’Educació és la institució que lidera la vulneració de drets lingüístics dels valencianoparlants.
També i davant la porta del Palau de la Generalitat Valenciana, a la plaça de Manises, València, els membres de la Plataforma han llegit un manifest en defensa dels drets lingüístics individuals i col•lectius i de denúncia de l’estat de la qüestió.
Aquest mateix informe, segons han anunciat, es presentarà a les Corts Valencianes, al Síndic de Greuges, al Consell Valencià de Cultura, a les tres Diputacions valencianes, al Congrés dels Diputats, al Parlament Europeu, a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i a l’Institut d’Estudis Catalans.
La majoria de vulneracions, per l’eliminació d’oferta d’ensenyament plurilingüe en valencià
En total es detallen 14 casos de vulneració de drets lingüístics, 9 d’ells són individuals i 5 col•lectius. És la Conselleria d’Educació, la institució que lidera la vulneració de drets lingüístics dels valencianoparlants. La majoria dels casos de l’informe responen a l’eliminació d’oferta d’ensenyament plurilingüe en valencià al llarg del territori del País Valencià.
Entre les vulneracions de Drets lingüístics col·lectius destaquen el cas de Catalunya Ràdio -la Generalitat Valenciana va obligar el passat mes de gener al tancament de les emissions, deixant tot el territori valencià sense cap mitjà de comunicació audiovisual en la nostra llengua d’àmbit autonòmic-; l’eliminació d’unitats educatives i tancaments de centres educatius en valencià -150 unitats educatives en valencià a 135 escoles públiques de 17 comarques valencianes afectades-, l’eliminació de les línies en valencià al Centre de Castelló -amb la publiació de l’arranjament definitiu que deix el centre de Castelló sense oferta d’ensenyament en valencià.
El casos Xirivella, Benirredrà, Fontcalent i Crevillent
Pel que fa la vulneració de drets individuals, figuren en l’informe l’anomenat cas Xirivella, en què la comissaria de Xirivella es nega a atendre una dona en valencià i demana un intèrpret; el cas Benirredrà, on un grup de joves que es disposaven a participar a la Trobada d’Escoles en Valencià de la Safor-Valldigna són agredits per un grup de persones que havien organitzat una concentració en contra de la Trobada amb l’agravant que l’Ajuntament de Benirredrà havia demanat a la Delegació del Govern que no autoritzara aquesta concentració; o el anomenat cas Fontcalent, del passat mes d’abril i on un funcionari de la presó de Fontcalent amenaçà una professora per haver parlat en valencià; o el cas Crevillent de negació d’assistència sanitària per discriminació lingüística en el qual l’Audiència Provincial d’Alacant va ordenar al Jutjat d’Instrucció d’Elx admetre i investigar la denúncia per delicte formulada per un veí de Crevillent que havia anat al servei d’urgències del Centre de Salut de Crevillent i no va ser atés pel metge de guàrdia, per parlar en valencià.
Finalment, altre dels casos destacats i més recents presents en l’informe són les actuacions contra entitats defensores del valencià com és ACPV, on el Ministeri d’Industria Energia i Turisme del Govern espanyol imposà el passat mes d’octubre una multa de 45.000€ a ACPV per les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià.
