Un dels grans atractius de Podemos és el joc que es propicia als mitjans de comunicació i al carrer entorn la seua definició mateixa. Què és Podemos?
Aquest debat ha omplert centenars d’hores de televisió, litres de tinta als periòdics i de saliva entre els grups d’amics. La setmana passada esperàvem, com s’espera el resultat d’una anàlisi de sang, la proposta econòmica de Podemos. Eixa proposta que ens permetria conéixer, per fi, el seu ADN.
Acostumats a la nomenclatura clàssica de “aquests d’ací són els uns, eixos els altres i aquells els que mai guanyen”, podríem d’una vegada per sempre posar-los als de la coleta una etiqueta que ens permetera definir-los i col·locar-los a les coordenades exactes en l’eix esquerra-dreta. Doncs res. No hi ha manera.
Analitzades les propostes de Juan Torres i Vicenç Navarro, el carrer, els mitjans de comunicació i viceversa, segueixen sense posar-se d’acord. Segueix sense aclarir-se la ja eterna qüestió de si Podemos és el PSOE del jove González, la Veneçuela d’Hugo Chávez, la Suècia d’Olaf Palme o l’Iran del Cercle Podemos de Lapidadores. No hi ha déu que etiquete açò.
Posats a no saber etiquetar, per què no fer-nos preguntes, que responen molt més que les etiquetes? Com sorgeix Podemos?
Vaig tenir un professor de sociologia desesperat per la infal·libilitat del sistema capitalista. “És una màquina perfecta”, es queixava. “Antigament, un ‘punky’ era reprimit per la policia i d’aquesta repressió sorgien nous punkys als quals calia reprimir novament, creixent així la resistència. Hui dia, al punky se li col·loca de maniquí a l’aparador d’El Corte Inglés, se li pinta la cresta de verd i l’endemà tot fill de veí porta cresta verda i problema resolt. Torna a guanyar el sistema”, es desesperava.
És Podemos un error d’aquest sistema suposadament infal·lible o és el punky amb cresta verda a l’aparador d’El Corte Inglés? Va arribar Podemos a través d’una esquerda oberta i inesperada, sorgida de la mescla entre audiències de televisió i fastig, o eixa esquerda oberta del sistema és en realitat part mateixa del sistema, com és la vàlvula una part més de l’olla a pressió? Segurament amb la resposta a aquestes preguntes ens passe com amb les etiquetes. No serem capaços de posar-nos d’acord, perquè segurament cap és correcta i cap falsa.
“No aspire a envoltar-me de gent donant-se la raó a si mateixa i ser el 15% mentre els de sempre guanyen. Jo vull ser el 50% per guanyar. La política no té a veure amb tenir raó, sinó amb tenir èxit. El 50% s’aconsegueix amb la unitat popular, i açò implica cavalcar contradiccions”. Era Pablo Iglesias, el febrer de 2014, donant la resposta a la pregunta què és Podemos, abans que la pregunta sorgira i es fera eterna.
Fa uns dies Podemos va cavalcar contradiccions a la seua proposta econòmica de govern. Deia algú que l’endemà de conquistar el poder, un revolucionari havia de tenir clar que la prioritat era que de l’aixeta de la gent seguira eixint aigua potable. Situa eixa frase a l’eix esquerra-dreta, etiqueta-la si pots, i ja tens la resposta a què és Podemos?
Aquesta informació ha sigut publicada a La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
