Diari La Veu del País Valencià
L’FSMCV expressa el seu condol per la mort de Garcés
RedactaVeu / València

La Federació de Societats Musicals valenciana (FSMCV) ha expressat el seu condol a la família Garcés “per un músic irrepetible on es concitaven la passió, energia, dedicació i trajectòria musical”. Una mostra d’això, segons la nota feta pública aquest dimecres per l’FSM valenciana és que “Garcés seguia vinculat a diverses societats musicals de les quals era director honorari i convidat després de dirigir destacades formacions com la Unió Musical de Llíria, les Bandes Municipals de Castelló i València, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Lira Saguntina i les societats musicals de Faura, Quartell i Benaguasil amb què va estrenar un total de 122 obres”.

Comiat del Mestre

La cerimònia de comiat de Joan Garcés es realitzarà, dissabte 13 a les 16 h, des de la plaça de l’Ajuntament de Faura i comptarà, en principi, amb la participació de la Unió Musical de Llíria i de la Societat Joventut Musical de Faura. Fins aquest moment, el mestre estarà al tanatori d’aquest municipi al polígon industrial Rubau.

A l’acte assistirà Pedro Rodríguez, president de l’FSMCV, i membres de la seua junta directiva, així com nombroses personalitats de la música, de la cultura i de la política.

Joan Garcés al capdavant de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV en un concert al Palau.

Joan Garcés Queralt (18 d’abril de 1914, Benifairó de les Valls) va morir ahir a Faura als 100 anys d’edat després de dedicar una llarga i intensa vida a la música en la qual va aconseguir quatre “sorprenents” Guinness World Record per ser el director més longeu del món en actiu.

Fa unes setmanes, el director valencià rememorava “amb lucidesa i emoció” el seu tercer rècord amb la Jove Banda Simfònica de l’FSMCV al 2012 al Palau de la Música de València i el quart amb la Banda Municipal de Castelló, el passat mes de febrer, recorda la federació.

En aquests mesos, va participar en nombrosos actes i homenatges de la Lira Saguntina i dels ajuntaments i les societats musicals de Benifairó de les Valls i Faura, “pobles de naixement i adopció del músic que mantenia intacta la seua il·lusió per poder tornar a dirigir la formació de l’FSMCV integrada per joves de totes les comarques del País Valencià als quals reconeixia el seu alt nivell i excel·lència”.

Presentació de la biografia de Joan Garcés editada per la FSMCV.

D’esquerra a dreta, Josep F. Almeria (expresident de la FSMCV), Joan Garcés i Sergi Arrando (autor de la biografia).

Músic del segle XX i XXI

L’FSMCV va presentar juntament amb Sergi Arrando la biografia Joan Garcés Queralt: una vida dedicada a la música uns dies abans que complira 100 anys, a l’abril. L’investigador i músic, que va compartir molts moments amb Garcés des dels 13 anys, que van coincidir a la Societat Joventut Musical de Faura, va fer una “aproximació a la trajectòria vital d’aquest personatge” on es reflecteixen les circumstàncies del segle XX i XXI i que ajuden “a comprendre millor l’evolució de les societats musicals en aquests anys”.

En el pròleg, Josep Pasqual Hernández i Farinós, professor d’Història de la Música al Conservatori de València i doctor en Música, exposava que Garcés pertany a una “Dinastia de músics valencians de gran riquesa artística” que va perseguir “convertir-se en concertista de piano, “però quan es preparava per estudiar amb José Iturbi” la guerra civil va truncar aquesta carrera “encara que el seu caràcter lluitador” va evitar que aquesta tragèdia acabés amb la seua activitat musical “iniciada dirigint bandes en camps de concentració en els durs anys de la postguerra “i recolzada pel seu mestre” Manuel Palau i el gran director d’orquestra Bartolomé Pérez Casas”.

Al acabar la guerra, Garcés va dirigir les bandes de música de Faura i Quartell, iniciant així una carrera professional amb gran reconeixement de la crítica. Pasqual destaca el desenvolupament d’un repertori eminentment simfònic que mitjançant transcripcions i adaptacions va portar les bandes de música, “amb una dignitat que no té res a envejar a l’original orquestral”, obres mestres universals en un temps en què “l’existència d’orquestres simfòniques era escassíssima” a l’Estat espanyol.

El mestre, fill de músics de la Societat Joventut Musical de Faura, germà del compositor Vicent Garcés (1906-1984) i cosí del director Enric Garcés (1909-1981), va aportar material del seu arxiu a l’obra: crítiques de premsa (Levante, Las Provincias, Mediterrani, La Plana, Jornada, El Noticiero Universal …), fotos i programes amb obres de Beethoven, Wagner, Bach, Txaikovski, Haydn, Verdi, Rossini, Liszt, Stravinsky, Borodin, Rimski Korsakov, Schumann, Prokofiev, Brahms, Dvorak, Haendel, Ravel, Rakhmàninov, Strauss, Mussorgski, Rodrigo, Falla, Palau, Sarasate … que va dirigir en nombrosos concerts.

Garcés va rebre multitud de premis entre els quals cal destacar el Premi Euterpe de l’FSMCV (2005); el Premi Lluís Guarner en reconeixement a la seua dedicació a la música de banda (2008); la distinció Insigne de la Música Valenciana, per l’Acadèmia de la Música Valenciana (2010), la Medalla d’Or al Mèrit del Treball pel Consell de Ministres (2010) i el Diploma i la Medalla d’or del Consell Valencià de Cultura (2013).

Fundació Joan Garcés Queralt

La Fundació Joan Garcés Queralt persegueix, segons va publicar el Diari Oficial (DOCV) publicat el 25 de setembre de 2013, “desenvolupar les arts musicals, fonamentalment a l’escola de música Joan Garcés Queralt de Faura i Benifairó de les Valls i també, a la Societat Joventut Musical de Faura”. Garcés, com a fundador, va expressar el seu desig que es concórrega anualment al Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València i que es mantinga i preserve “l’entorn musical constituït i contingut” a casa de Faura i es done suport i fomente “la continuïtat en la tasca exercida per l’Associació Cultural ‘Escola de Música Joan Garcés Queralt’, de Faura i Benifairó de les Valls.

Comparteix

Icona de pantalla completa