RedactaVeu / EP / València / Bekerley
Una revisió sistemàtica de més de cent estudis que han comparat l’agricultura ecològica i convencional considera que els rendiments dels cultius de l’agricultura orgànica són més alts del que es pensava.
El treball, realitzat per investigadors de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, Estats Units, també va veure que certes pràctiques podrien reduir encara més la bretxa de productivitat entre els cultius orgànics i l’agricultura convencional.
L’estudi, que s’ha publicat en l’edició digital de ‘Proceedings of the Royal Society‘, va abordar la percepció persistent que l’agricultura ecològica mentre ofereix una alternativa ambientalment sostenible a l’agricultura químicament intensiva no pot produir suficients aliments per a satisfer l’apetit mundial.
“En termes de comparació de la productivitat entre les dues tècniques, el present document exposa les coses clares entre l’agricultura orgànica i convencional”, assenyala l’autora principal de l’estudi, Claire Kremen, professora de Ciències del Medi ambient, Política i Gestió i codirectora de l’Institut d’Aliments de Berkeley.
“Amb la predicció que les necessitats alimentàries mundials augmentaran considerablement en els pròxims 50 anys és fonamental analitzar més d’a prop l’agricultura ecològica, ja que, a part dels impactes ambientals de l’agricultura industrial, la capacitat dels fertilitzants sintètics per a augmentar els rendiments dels cultius ha disminuït”, destaca.
Els rendiments orgànics són només un 19,2% menys que els convencionals
Els investigadors van realitzar un meta-anàlisi de 115 estudis, un conjunt de dades tres vegades major que els treballs publicats anteriorment, que van comparar l’agricultura orgànica i convencional. D’aquesta forma, van trobar que els rendiments orgànics són aproximadament un 19,2 per cent menys que els convencionals, una diferència menor que en les estimacions prèvies.
Els científics van assenyalar que els estudis disponibles que comparen els mètodes de cultiu estan sovint esbiaixats a favor de l’agricultura convencional, per la qual cosa l’estimació de la bretxa de rendiment està probable sobreestimada. També van detectar que tenint en compte els mètodes que optimitzen la productivitat de l’agricultura orgànica es podria minimitzar la bretxa de rendiment. En concret, els investigadors subratllen específicament dues pràctiques agrícoles: el multicultiu, és a dir, diverses collites juntes en el mateix camp, i la rotació de cultius, que reduirien substancialment la bretxa entre el rendiment orgànic i convencional a 9 per cent i 8 per cent, respectivament. Els rendiments també depenen del tipus de cultiu, segons els científics, sense diferències significatives en els rendiments orgànics i convencionals per als llegums, com fesols, pèsols i llenties.
“El nostre estudi suggereix que mitjançant una inversió adequada en recerca agroecològica per a millorar la gestió orgànica i els cultius dels sistemes d’agricultura orgànica, la bretxa de rendiment podria reduir-se o fins i tot eliminar-se per a alguns cultius o regions”, augura l’autor principal de l’estudi, Lauren Ponisio, estudiant graduat en Ciències del Medi ambient, la Política i la Gestió.
“Açò és especialment cert si imitem la naturalesa mitjançant la creació de granges ecològicament diverses que aprofiten importants interaccions ecològiques com els beneficis de la fixació de nitrogen per l’intercalat dels cultius o el cultiu de cobertura amb lleguminoses”, planteja. Els investigadors suggereixen que l’agricultura ecològica pot ser una alternativa molt competitiva a l’agricultura industrial quan es tracta de la producció d’aliments.
“És important recordar que el nostre sistema agrícola actual produeix més menjar del que es necessita per a proveir a tots en el planeta -insisteix Kremen-. L’eradicació de la fam mundial requereix augmentar l’accés als aliments i no simplement la producció. A més, l’increment de la proporció de l’agricultura que utilitza mètodes sostenibles i l’agricultura orgànica no és una opció, és una necessitat. No podem simplement seguir produint aliments en el futur sense la cura del nostre sòl, l’aigua i la biodiversitat”.
