Google News tanca dimarts que ve

L’Estat espanyol, primer país on Google tanca el servei pel cànon AEDE
12 desembre 2014 01:00h
RedactaVeu / EP / Madrid / València

L'Associació d'Editors de Diaris Espanyols (AEDE) ha defensat que el tancament de Google News “no equival al tancament d'un servei més” donada la seua posició “dominant” en el mercat i tindrà “sens dubte” un impacte “negatiu” en els ciutadans i les empreses espanyoles. L'AED s'ha posicionat a a favor de la taxa. Assevera que “el reconeixement dels drets que emparen els editors sobre els continguts que elaboren els seus mitjans resulta hui essencial”. 

Per açò, l'associació ha demandat “la intervenció” de les autoritats espanyoles i comunitàries, i la de les autoritats de la competència, per a “protegir de manera eficaç” els drets de ciutadans i empreses. No obstant açò, ha advertit que encara no poden valorar  “l’abast real” d'aquest tancament fins que no es produïsca, “la forma concreta sota la qual serà duta a terme”, tenint en compte “la posició de domini de Google”.

En contra del tancament s'han manifestat associacions com la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), que han reiterat la seua defensa del “dret a decidir de l'empresari”, així com la Plataforma pels Drets d'Autor dels Periodistes, que va reclamar la inclusió de periodistes i fotoreporters com a titulars dels drets a percebre una remuneració.

Tancament imminent davant l’obligació d’una compensació

La companyia nord-americana ha decidit tancar el seu servei Google News a l’Estat espanyol el pròxim 16 de desembre, davant la pròxima entrada en vigor a partir del dia 1 de gener, de la Llei de Propietat Intel•lectual que estableix l'obligació dels agregadors de notícies d'abonar als editors una compensació equitativa per l'ús que realitzen dels seus continguts.

AEDE ha assenyalat que Google controla a l'Estat espanyol quasi la totalitat de les cerques en el mercat i constitueix "l'autèntica porta d'accés a Internet". Per a l'associació "és una posició que ha sigut aconseguida a través de mecanismes d'innovació tecnològica contínua i el valor de la qual els editors espanyols sempre han reconegut".

En aquest sentit, AEDE ha defensat que els principals editors consideren “beneficiós” l'acord per a comercialitzar una part significativa de la seua publicitat en Internet en la plataforma PMP operada sota tecnologia de Google. L'Associació d'Editors de Diaris Espanyols ha manifestat el seu interès de seguir negociant amb Google acords que siguen “beneficiosos per a ambdues parts en diferents àmbits” i, en concret, en el relacionat amb l'aplicació de la nova Llei de Propietat Intel•lectual espanyola. AEDE ha assenyalat que “confia” que l'actual situació “puga canalitzar-se en benefici d'ambdues parts”.
 

Primer país en el qual Google tanca Google News

La decisió de tancar el servei Google News, segons Google, es justifica en el caràcter 'irrenunciable' de la taxa que s'imposarà als cercadors amb l'entrada en vigor de la Llei de Propietat Intel•lectual. Google News té més de 70 edicions internacionals i 35 idiomes, dirigint a nivell global 10.000 milions de 'clics' al mes als editors, segons les xifres de la companyia nord-americana.

L'empresa assegura que resulta “senzillament insostenible” mantenir un servei gratuït i que no compta amb publicitat, si han de pagar uns diners als mitjans. En altres països europeus ja es va produir aquest debat, si bé mai es va arribar al tancament a causa que no es va plantejar aquest caràcter d'irrenunciabilitat en la llei.

Per exemple, a Alemanya, davant la petició dels mitjans de monetitzar els seus continguts, Google va optar per retirar a tots de Google News i obligar a qui volguera tornar a donar-se d'alta en el servei, en entendre que es tractava d'una opció “voluntària”. La major part de publicacions van tornar al servidor i alguns, com Axel Springer, van optar per tornar un mes després, malgrat el seu rebuig inicial.

A França no s'ha arribat a redactar una llei, però finalment es va aconseguir un acord pel qual el cercador es va comprometre a pagar 60 milions d'euros per a un fons d'ajuda en la implementació de noves tecnologies, al qual solament podrien accedir les empreses d'informació general.

Un dels primers països en què els mitjans es van posicionar en contra d'aquest servei va ser Bèlgica i, de fet, un tribunal va prohibir al cercador difondre textos i fotografies d'alguns diaris. No obstant açò, també es va arribar a un acord a la fi de 2012 de promoció conjunta dels productes dels mitjans.

En el cas d'Àustria, on Google també podria haver-se enfrontat a una situació semblant, també es va rebutjar finalment l'aprovació d'una nova Llei de Propietat Intel•lectual que donava suport a aquest tipus de remuneració.

A l’Estat espanyol, la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) ja es va pronunciar el passat mes de maig sobre aquest tema, recomanant modificar “el caràcter irrenunciable” de la compensació equitativa dels agregadors de notícies als editors.


 


next