Quasi un miler de ‘xics’ han passat per Integra Sons, gràcies a la creació d’orquestres infantils i juvenils, “una metodologia que amb instruments de tot el món vaig comprovar que podia motivar, generar un diàleg més intens i una concentració més directa amb ells”, descriu el compositor. Una manera de fer que va començar a l’altre costat de l’oceà, a la seua Argentina natal, amb una escola que va fundar “de renom” i inspirada en el treball del polifacètic músic veneçolà José Antonio Abreu. Però per diferents motius no va acabar bé i va fer les maletes per creuar l’Atlàntic.
L’any 2007 va arribar a Barcelona deixant arrere un treball estable a la caça “d’una cerca personal, per donar-li més significat a la meua vida”, relata Persico. Atret per una ciutat “oberta, interessada en la integració, entenent la cultura com a entreteniment i desenvolupament d’una ciutat”, comença, i finalitza: “La política actual va en contra de tots eixos valors que em van portar ací. Està en perill el treball enorme de molta gent, de generacions”.
Objectiu: generar cultura
La manera com es creen aquestes orquestres infantils i juvenils és una labor conjunta entre diversos actors, però principalment “escoles i entitats de la zona, que ens deriven els xics adequats per el projecte”, explica l”alma mater’. El treball es divideix en tres etapes, una conseqüència de l’altra. La primera, “d’emergència”, com la qualifica Persico, en què hi ha incapacitat de diàleg, de concentració i també es combat el nivell d’agressió i violència. Tot seguit, “l’educativa”, que fa pedagogia de la tolerància, el respecte, l’empatia o la paciència. “Tot el que té a veure amb la formació de la persona”, subratlla. I, finalment, “l’artística”. Òbviament, no tots “els xics” s’encaminen cap a la música, una vegada compleixen el seu pas per Integra Sons, cap als 17 o 18 anys. Però es generen tres grups: els que es dediquen a altres menesters, els que segueixen vinculats a la iniciativa mitjançant voluntariat o els que volen ser músics. “En cada orquestra hi ha dos o tres amb capacitats”, destaca el creador argentí.
El passat 3 de desembre, El Molino, emblemàtic local del Paral·lel, va obrir les seues portes per oferir un concert de l’orquestra infantil i juvenil del Poble-sec. “Una passada! No havia estat mai”, exclamava Pedro Martínez, veí del barri i integrant de la banda. “Espectacular”, afegia el seu company Sebastián Niño ‘Sebas’, tal com el coneixen al grup. Ell és una de les nombroses proves d’eixe esperit que impregna el projecte, va arribar fa tres anys procedent de Colòmbia i el “va enganxar” des del principi. “Saps que no t’avorriràs. Coneixes molta gent i un munt d’instruments”, conta, i explica que el curs passat va suspendre sis assignatures i el van amenaçar amb traure’l de l’orquestra si no aprovava. “I saps què? M’ho vaig traure”, apunta orgullós.
El Molino s’uneix a una llista d’espais com L’Auditori de Barcelona, el Teatre Principal i Blas Infante de Badalona, el Caixaforum, Artèria Paral·lel i un llarg etcètera de llocs pels quals els sons dels guaguatube, bongos, maraques, marimba, caixes xineses o triangles, entre molts altres, han retrunyit. Integra Sons segurament no comporta una recompensa material, traduïda en recursos econòmics, però dóna valors a aquells que els han perdut o mai els han tingut i construeix persones. Com diu Pablo Persico, “tota l’energia que no arriba a través dels pressupostos te la retornen els xics”.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
