El reporter Blasco Ibáñez en la I Guerra Mundial

L’exposició ‘Blasco Ibáñez, cronista de la I Guerra Mundial’ oberta des del passat dia 11 al Monestir de la Valldigna acull instantànies dels nou volums que integren la Història de la Guerra Europea de 1914 i es completa amb dibuixos que van il·lustrar les cròniques redactades per l’escriptor valencià.
15 desembre 2014 01:00h
RedactaVeu / Diari Serpis / Simat de la Valldigna

La mostra titulada ‘Blasco Ibáñez, cronista de la I Guerra Mundial’ que s'exposa des del passat dia 11 de desembre al Monestir de la Valldigna, acull diverses instantànies dels nou volums que integren la Història de la Guerra Europea de 1914, de Vicente Blasco Ibáñez, segons va explicar en la presentació el comissari de la mostra, Enric Viciano.

Així, entre més de 5.000 fotografies, se n’han seleccionat algunes de les més representatives. L’exposició es completa amb dibuixos que van il·lustrar les cròniques redactades pel periodista i escriptor Vicente Blasco Ibáñez.

Precisament enguany, es commemora el 100 aniversari del començament de la primera conflagració mundial, un conflicte bèl•lic que afectà l’economia del País Valencià, sobretot l’exportació, ja que molts països implicats en la guerra eren la destinació de les mercaderies valencianes, especialment els productes agrícoles que eixien dels ports de València i Gandia.
 

Vicente Blasco Ibáñez va ser un important reporter de la Primera Guerra Mundial. Contractat pel Govern francés, l’escriptor valencià ofereix la millor recreació escrita del conflicte a través del llibre Història de la Guerra Europea de 1914, i ara també amb les fotos i dibuixos que pengen, des del passat 11 de desembre, en el refectori del Monestir de Simat en el marc d’aquesta exposició.

La mostra està organitzada pel Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana en col·laboració amb la Fundació Jaume II el Just. A partir d’una trentena d’instantànies i il·lustracions, l’exposició resumeix “la visió d’un conflicte que va commoure mig món”, segons explica Anabel Trujillo, secretària de la Fundació de la Generalitat.
 

Blasco Ibáñez va cobrir la informació sobre la guerra impel•lit per les necessitats econòmiques que patia aleshores. La seua estreta relació amb el Govern francés va facilitar-li nombrosos contactes i informació, però també va fer que escapara de la censura imposada pel Ministeri de la Guerra.

La seua defensa dels aliats, plasmada en las cròniques que enviava al seu diari, El Pueblo, i a la seua editorial, Prometeo, de València, així com a altres periòdics europeus i llatinoamericans, es van convertir en la millor propaganda dels exèrcits aliats, ja que eren distribuïdes pels principals diaris europeus.

Tot i que Blasco mai va arribar a estar en la primera línea del front de combat, sí que s’aproximà a las trinxeres. El president de la República francesa, Clément Armand Fallières, va condecorar el novel•lista i periodista valencià amb la insígnia de la Legió d’Honor.
 

Los cuatro jinetes del Apocalipsis

Com a conseqüència de la seua experiència periodística en aquesta conflagració, Blasco Ibáñez començà a escriure la famosa novel•la Los cuatro jinetes del Apocalipsis, obra que es va publicar per primera vegada al diari El Heraldo, de Madrid, com a un fulletó.

Una seqüela d’aquest fresc literari va ser la pel•lícula homònima, dirigida per Rex Ingram, interpretada pel mític actor de cinema mut, Rodolfo Valentino, i considerada pel cèlebre director cinematogràfic, D.W. Griffith, com “una de les deu millors pel•lícules de tots els temps”.

Uns anys després de publicar aquesta novel•la, Blasco inicia una nova obra que va quedar inconclusa, El quinto jinete del Apocalipsis, en què anticipa l’horror d’una nova guerra mundial i el naixement del nazisme.


 
next